Son[i]a #351
Marina Garcés
![Son[i]a #351](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/marina_garces.jpeg)
Marina Garcés és filòsofa, escriptora i docent, nascuda a Barcelona. Ha escrit nombrosos llibres i articles de filosofia, art, cultura i pensament i és professora agregada d’Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i impulsora del projecte de pensament col·lectiu “Espai en Blanc”. Pensadora del comú, en cada espai que habita Marina Garcés s’ocupa de vehicular sabers, experiències, preguntes, problemes i sentits, a la recerca d’estratègies que ens allunyin de l’actual inèrcia i paradoxa de la nova era de l’individualisme de grup. I és que tal com assenyala a les pàgines d’“Escuela de aprendices”, no hi ha aprenents sense mestres ni mestres que no siguin sempre aprenents. Com tampoc no hi ha política sense conseqüències ni poètica sense conseqüències.
En aquest podcast, parlem amb Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.
Andrea Soto Calderón
En aquest podcast, parlem amb la filòsofa Andrea Soto Calderón sobre imatges i poder, sobre imaginació material, desig i oikonomia. En aquest caminar i descalçar el peu sobre el terra, se'ns apareixen arquitectures menors i revolucions silencioses. Parlem també sobre plantejar una altra geometria de la política, deixant a una banda les categories fonamentals del pensament com fixar, establir i fonamentar per a recórrer nocions indecidibles que són i no són alhora. Seguint aquesta pista, l’Andrea ens proposa desplaçar la idea d'estratègia per a pensar en maneres de fer i aprofundeix en la noció d'esdeveniment com alguna cosa que no es pot planificar, però que es pot treballar.
Irit Rogoff
Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.
Mônica Hoff
Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.