Son[i]a #350
Jara Rocha

En aquest podcast, parlem amb Nicolás Malevé i Jara Rocha sobre infraestructures, software i museus. Parlem sobre canvis d'escala, algoritmes, caixes negres, epistemicidis i cibercidis. Pensem detingudament la noció de servei, accés o aire com a controvèrsies: què provoquen els canvis de temperatura, d'estratègies de màrqueting o de formats de render web... i quines materialitats entren en suspensió amb aquests canvis. Les cures pal·liatives i l'abolició s'articulen així mateix com a possibles estratègies per a desmantellar totes aquelles formes de món que haurien d'acabar, i pensar com, en aquest procés, poden generar-se noves formes que potser encara no acabem d'imaginar.

En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d'agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L'artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d'estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.

A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal hipercapitalista. En aquest podcast, parlem amb Joana Moll sobre interfícies i les seves implicacions socials, sobre tecnocolonialisme, agència, vigilància, explotació, especulació i, per què no, sobre el riure.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb lx investigadorx i activista Jara Rocha que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la recerca com a pràctica interdependent i reclamem la complexitat. Pel camí, especulem sobre formes de computació no coercitives i ens aturem en alguns casos d'estudi del projecto col·laboratiu Possible Bodies i el seu spin off, Underground Division.

Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.

Possible Bodies és un projecte de recerca col·laboratiu liderat per Jara Rocha i Femke Snelting que té com a objectiu qüestionar i problematitzar la manera en què els cossos es formulen, conceben i representen a través de diferents tecnologies 3D, com el modelatge, el tracking i l'escaneig. La seva recerca de crítica afirmativa assenyala com aquestes tècniques acaben implementant i fins i tot amplificant una sèrie de prejudicis sobre raça, gènere, classe, edat i capacitat que, lluny de ser circumstancials, estan directament entreteixides al codi font de tota mena d'aplicacions de la indústria. Parlem amb Femke Snelting sobre encarnacions, optimització, desastres 3D, el possible, el probable, interfícies paramètriques, estàndards oberts i recerca d'acció desobedient.