Son[i]a #350
Jara Rocha
![Son[i]a #350](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/givemefive_jara_rocha_nt.jpeg)
La pràctica de la investigadorx i activista Jara Rocha s’ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s’organitza, es fa visible alhora que inaccessible. A través d’una infinitat d’aliances i constel·lacions des del col·lectiu, observa, assenyala i profana les maneres i rigideses apreses en la producció de coneixement i reproducció de vida. El seu corpus teòric té tant de rigor com de tàctica d’autodefensa i muta en les seves formes, dels informes d’errors, al manual obert o l’escriptura acadèmica. D’aquesta manera, Rocha mira de trobar noves formes d’eixamplament del possible per a detectar zones de potència, des de les quals la dissidència no es redueixi a l’antagonisme sinó que també reculli un gest afirmatiu i estratègic.
En aquest podcast, comencem amb un dels capítols més íntims de la trajectòria vital de Jara Rocha: la seva experiència en la co-criança des d’un espai no nuclear. En aquesta vivència seva tan recent es manifesten milers d’arestes per a continuar assenyalant i desmuntant l’arquitectura d’una construcció social que donem per feta: des de les implicacions del desig de gestar, fins als paranys de la ficció política de la institució familiar i la necessitat bàsica d’activar un nou vocabulari, que trenqui la reduccionista semàntica heteropatriarcal. Pur exercici d’imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d’atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.
programes relacionats
Nicolás Malevé i Jara Rocha
En aquest podcast, parlem amb Nicolás Malevé i Jara Rocha sobre infraestructures, software i museus. Parlem sobre canvis d'escala, algoritmes, caixes negres, epistemicidis i cibercidis. Pensem detingudament la noció de servei, accés o aire com a controvèrsies: què provoquen els canvis de temperatura, d'estratègies de màrqueting o de formats de render web... i quines materialitats entren en suspensió amb aquests canvis. Les cures pal·liatives i l'abolició s'articulen així mateix com a possibles estratègies per a desmantellar totes aquelles formes de món que haurien d'acabar, i pensar com, en aquest procés, poden generar-se noves formes que potser encara no acabem d'imaginar.
Ona Bros
En aquest podcast, la imatge es converteix en un dispositiu des del qual es nuen relacions complexes, amb agència i multitud d'agents que les componen, que els donen i treuen sentit. L'artista visual i investigadora Ona Bros traça un recorregut gairebé cronològic de la seva trajectòria vital i, des del balboteig, la impropietat i la pregunta, sosté imaginaris i altres maneres d'estar i posar-se en relació. Acció directa, imatges que taquen, porno ètic, cossos gestants i comunitats de gel fan lloc a la sensació permanent de no pertànyer i la necessitat de sostenir de la vida.
Joana Moll
A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal hipercapitalista. En aquest podcast, parlem amb Joana Moll sobre interfícies i les seves implicacions socials, sobre tecnocolonialisme, agència, vigilància, explotació, especulació i, per què no, sobre el riure.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la filósofa, escritora i docent Marina Garcés que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem d'experiències vs models, lògiques paradòxiques, pràctiques de contrapoder i d'aprendre.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb lx investigadorx i activista Jara Rocha que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la recerca com a pràctica interdependent i reclamem la complexitat. Pel camí, especulem sobre formes de computació no coercitives i ens aturem en alguns casos d'estudi del projecto col·laboratiu Possible Bodies i el seu spin off, Underground Division.
Ramon Amaro
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.
Femke Snelting
Possible Bodies és un projecte de recerca col·laboratiu liderat per Jara Rocha i Femke Snelting que té com a objectiu qüestionar i problematitzar la manera en què els cossos es formulen, conceben i representen a través de diferents tecnologies 3D, com el modelatge, el tracking i l'escaneig. La seva recerca de crítica afirmativa assenyala com aquestes tècniques acaben implementant i fins i tot amplificant una sèrie de prejudicis sobre raça, gènere, classe, edat i capacitat que, lluny de ser circumstancials, estan directament entreteixides al codi font de tota mena d'aplicacions de la indústria. Parlem amb Femke Snelting sobre encarnacions, optimització, desastres 3D, el possible, el probable, interfícies paramètriques, estàndards oberts i recerca d'acció desobedient.
Clàudia Pagès
El treball de l'artista Clàudia Pagès es desplega i es contreu en múltiples formes. En els seus processos, paraula, cos i moviment circulen en múltiples direccions, traçant una complexa xarxa lingüística de micronarratives, que passen per l'escolta crítica de l'entorn immediat i el seu registre, a través d'una escriptura tenaç. En aquest podcast, obrim la seva caixa de trucs i eines. La repetició, els “zoom ins”, el desplaçament (físic i metafòric) i la traducció apareixen com algunes de les seves principals estratègies; mentre que cantar, compondre i ballar s'articulen com a desig i pur espai d'experimentació i possibilitat.