Son[i]a #357
Andrea Francke

En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.

En aquest podcast, parlem amb l'escriptora, editora i acadèmica xilena Macarena García sobre les seves metodologies de treball amb infants en escoles i altres espais educatius compartits. Parlem sobre llibres-àlbum desafiadors, sobre la fascinació i el desbordament com a eines per a la transformació col·lectiva i sobre el que els passa als cossos quan estan junts. Analitzem també els modes en què opera la censura i els llocs des dels quals la literatura infantil es relaciona amb temes com la mort, el sexe, el racisme, la dictadura, el feminisme, la identitat de gènere o la crisi climàtica.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'escriptora, editora i acadèmica xilena Macarena García, que no vam poder incloure en el seu moment. La Macarena comparteix el seu interès des dels estudis d'infància per observar i analitzar com els processos i consensos de la cultura, la societat, l’ètica i la política es tensionen des d'aquest espai, aturant-se en les expressions artístiques com la literatura infantil, com a cas d'estudi, i en concret, el llibre-àlbum. Esbossem també una breu genealogia del llibre-àlbum i les múltiples estratègies narratives que es despleguen des d'aquest, dels llibres desafiadors a les relacions no pedagògiques entre imatge i text o la figura de l'el·lipsi.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la comissària, artista i productora cultural Eva Rowsonl, que no vam poder utilitzar en el seu moment. L'Eva expandeix la seva proposta de "ser amable" (being nice) com a part integral de la seva pràctica curatorial i feina de gestió, al temps que destaca els reptes que comporta mantenir espais segurs i hospitalaris. Les qüestions de les quotes i les infraestructures atravessen la conversa.

Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional.  En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.

En aquest podcast, parlem amb la filòsofa Andrea Soto Calderón sobre imatges i poder, sobre imaginació material, desig i oikonomia. En aquest caminar i descalçar el peu sobre el terra, se'ns apareixen arquitectures menors i revolucions silencioses. Parlem també sobre plantejar una altra geometria de la política, deixant a una banda les categories fonamentals del pensament com fixar, establir i fonamentar per a recórrer nocions indecidibles que són i no són alhora. Seguint aquesta pista, l’Andrea ens proposa desplaçar la idea d'estratègia per a pensar en maneres de fer i aprofundeix en la noció d'esdeveniment com alguna cosa que no es pot planificar, però que es pot treballar.

L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.

Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i investigadora Andrea Francke, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Partim de la seva experiència biogràfica per a parlar de diversitat, diferència, i obrir esquerdes entre teories toves, dures i universalitzants. També ens parem a pensar en possibles espais d'aprenentatge, des de la curiositat, les cures i les vulnerabilitats. En un punt i a part, aprofitem, com no, per entrar a fons en el seu projecte al costat d'Eva Weinmayr “The Piracy Project” i de pas, reivindicar la còpia i l'apropiacionisme com a espai polític i creatiu.