Son[i]a #356
Eva Rowson

A més del seu treball teòric, Belfiore té un interès particular en la pràctica artística socialment compromesa. En aquesta escena exerceix un paper crucial assenyalant les injustícies laborals promogudes i reforçades per dècades de polítiques neoliberals i defensa una millora general de les condicions laborals en un sector tradicionalment infravalorat per les institucions públiques. El seu treball, centrat principalment en el context del Regne Unit, sovint qüestiona els supòsits subjacents a la idea de valor cultural i qüestiona els mètodes utilitzats per a avaluar l'impacte cultural, en un intent d'escurçar la distància entre la teoria i la formulació de polítiques pràctiques. En aquest podcast, parlem amb Eleonora Belfiore sobre autoexplotació, mètriques de valors, retallades, canvi social, desenvolupament comunitari, ètica feminista de la cura i dissonància cognitiva.

En aquest podcast, obrim un glossari de conceptes que imprimeixen i deixen empremta en les múltiples constel·lacions i projectes col·lectius de Kathrin Böhm. Des de la mateixa noció de compost, que ha provocat un gir en la seva manera de treballar i de relacionar-se amb el seu arxiu material en els darrers anys, fins a la revisió de la pròpia idea d'economia que, via Kathrine Gibson, ens ajuda albirar espais de producció de valor, ocults a simple vista. Estratègies i maneres de fer que ens porten a posar matisos i problematitzar altres formes d'entendre les pràctiques socials i/o participatives, o fins i tot a llegir críticament la idea de comunitat.

Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional.  En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.

Janna Graham ens parla sobre pedagogia crítica i radical, sobre el gir educatiu i les maneres en què les pràctiques pedagògiques interactuen amb les culturals i amb les lluites socials. Graham revisa així les seves experiències en diferents institucions, reflexionant sobre els riscos de museificació de l'activisme enmig del magma neoliberal, sobre els processos “parasitaris” de redistribució dels recursos culturals en projectes de justícia social, o sobre el desafiament d'integrar activament les veus i reivindicacions dels col·lectius marginalitzats amb els quals treballa el museu.

L'artista, comissària i investigadora Sofía Olascoaga traça un recorregut per les experiències de Cuernavaca, una ciutat petita, situada uns 80 km al sud de Ciutat de Mèxic, amb un clima i enclavament privilegiats, que va atreure diferents generacions d'intel·lectuals i activistes entre les dècades del 1950 i 1980, i reflexiona sobre les maneres en què els espais comunitaris i autogestionats poden actuar com a motor de transformació social, alhora que analitza els processos de colonització cultural i institucional d'Occident a Llatinoamèrica.

Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.