Son[i]a #342
El Palomar

Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que habitem i deshabitem per tal de queeritzar-los i convertir-los en llocs de trànsit, improductius, a estones melancòlics, a estones alliberadors, des dels quals imaginar i activar noves existències. Activem amb elles la potencialitat política dels cossos, dels afectes, de la festivitat i la col·lectivitat. Però també recalem en les revoltes solitàries, les d'aquests cossos discordants que, amb la seva mera presència, ja estan fent política.

Artista, educadora i impulsora de projectes col·laboratius que presten especial atenció al so i al cos, el treball de Violeta Ospina es desplega mitjançant dispositius multiformes que busquen vivificar el present, emprant com a matèria primera els imaginaris i expressions típiques de les festivitats populars. Les pinyates, les maquetes, les processons, el karaoke, el carnaval o el cabaret apareixen en la seva pràctica com a catalitzadors de violència i tendresa, capaces de despertar al mateix temps les possibilitats paròdiques latents en qualsevol situació quotidiana. Violeta és co-fundadora de Radio Cava-ret, un projecte associat a l'escolta i a la teatralitat que s'enuncia, recuperant el rastre dels futuristes, com una ràdia, com el revers experimental i eròtic de la ràdio tradicional.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'investigador, artista i treballador cultural Daniel Gasol, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem sobre la instrumentalització de la diferència, la melancolia de la normalitat, la pràctica investigativa, els sabers legitimats i no legitimats... i un grapat de projectes a mig i llarg termini.

Ens asseiem amb el comissari i investigador britànic Grant Watson per a parlar sobre tèxtils i les seves ramificacions materials i socials. En canvi, vam acabar xerrant sobre la seva pràctica al voltant de les entrevistes, donant lloc a una metaentrevista sobre entrevistes i el propi acte d'entrevistar. En aquest podcast, Grant Watson parla sobre l'actuació, l'edició, la demografia, la transferència, la captura de l'atmosfera d'una entrevista i altres temes que explora en un dels seus principals projectes en curs, “How We Behave”.

A FONS ÀUDIO #53 El Palomar ens parlen sobre la seva obra a la col·lecció MACBA “No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido”, projecte amb el qual rescaten un guió inèdit i inacabat de l'assagista i antropòleg Alberto Cardín i es proposen realitzar la pel·lícula amb els seus propis mitjans. A través de la seva relectura –i reescriptura– de la visió cinematogràfica de Cardín i un procés d'immersió i recerca minuciós sobre el seu entorn i context més immediat, El Palomar reconstrueixen una part de la història de les dissidències sexuals, encara avui dia plena de buits i absències. I la primera d'elles, la d'Alberto Cardín.

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.