Son[i]a #277
Marina Gržinić
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea. Música i producció sonora a càrrec d’Antye Greie. Edició a càrrec d’Antonio Gagliano
Instigadora dels primers moviments subculturals punk i LGTB a l’antiga Iugoslàvia, amb més d’una desena de llibres de teoria crítica publicats i una àmplia carrera artística recorreguda en tàndem al costat d’Aina Šmid, el treball de Marina Gržinić (Ljubljana, 1958) estudia els diferents usos que el neoliberalisme fa de la mort humana per alimentar processos de mercantilització i plusvàlua.
Des d’Abu Ghraib a Lampedusa, passant per la història cultural africana o la dissolució de l’antic bloc socialista, Gržinić compon un vocabulari polític que busca desentranyar els efectes de les estètiques globals sobre les persones, assenyalant l’ascens i la normalització d’allò que ella denomina “imatges-trofeu”: imatges deutores de l’herència colonial, en les quals es desplega el gaudi del confinament, la humiliació i la brutalitat gratuïta sobre subjectes racialitzats.
En aquest podcast Marina Gržinić parla sobre amnèsia, afàsia i encongiment, sobre biopoder i necropolítica, fronteres i volums, corpus i cadàvers, sobre paisatges mortals, intestins, hologrames, i sobre la preocupant miniaturització de l’afectivitat i l’empatia com un procés paral·lel a l’acceleració tecnològica.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de la nostra conversa amb la video artista, activista i investigadora Marina Gržinić, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Marina reflexiona sobre la seva trajectòria, juntament amb Aina Šmid, en el camp del video art i els new media, des dels anys 80 fins al dia d'avui, des d'una perspectiva socialista i feminista militante.
Bouchra Khalili
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
María Ruido
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Mitra Azar
L'artista italià Mitra Azar sobre punts de vista i mirada incorpòrea, drones, fronteres, nomadisme, arxius sense fi, processos, “artropocè” i de les zones de conflicte com a brou de cultiu de pràctiques creatives.
Mircea Cantor
Mircea Cantor parla sobre la seva obra "Chaplet" (2007), sobre l'impacte de les fronteres i la societat de control, i sobre la ressonància poètica de les petjades, els materials i d’altres rastres físics.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Daniela Ortiz que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Fatima El-Tayeb que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Fatima El-Tayeb
Fatima El-Tayeb parla sobre la necessitat de reevaluar la narrativa internalista d'Europa, i el discurs de la integració. El programa analitza el paper de la raça en la construcció d'aquest relat i proposa la formació i recuperació d'arxius com a estratègia per desplegar un altre tipus de narratives.
Quinsy Gario
L'artista Quinsy Gario parla sobre el paper actual de l'activisme als Països Baixos i sobre la relació entre la seva naturalesa performativa i els límits del museu.
Mark Fisher
L'impacte cultural de l'obra de Mark Fisher continua creixent anys després de la seva desaparició el 2017. La seva crua però sempre propera dissecció del sistema i els seus problemes endèmics es va plasmar en assajos, posts i llibres, com el que va suscitar aquesta conversa, "Capitalist Realism”. El llibre incideix en la perillosa connexió entre el Neoliberalisme i la salut mental, gairebé a manera de tràgic presagi de la seva mort, però és molt més que això. En aquest podcast, Fisher parla sobre l’allau de repercussions del col·lapse financer de 2008, especialment en relació a la idea del capitalisme com a únic marc possible.