+ escoltats 1er semestre 2022
Marina Garcés
Parlem amb la filòsofa, escriptora i docent Marina Garcés sobre educació i coneixement, sobre el futur i la matèria primera del temps. Ens aturem a considerar com comparèixer i pensar amb els altres en un present en el qual és imprescindible implicar-se. Parlem de la trobada entre desiguals i la possibilitat que l’estranyesa es converteixi en vincle. Aprofundim també en la lògica del naufragi o el campi qui pugui i les derives que han pres les paraules desobediència i llibertat. És per això que la Marina subratlla la importància de compondre aliances, més que pensar des del reduccionisme de la unitat, mentre ens convida a imaginar com teixir mons que s’estan desintegrant.
Jara Rocha
La pràctica de lx investigadorx i activista Jara Rocha s'ocupa de mediar i posar en circulació les condicions de producció de sentit i materials de possibilitat. Amigx de la complexitat i amb una sensibilitat transfeminista com a punt de partida, Jara indaga en les desigualtats i clarobscurs del repartiment del tecnològic, assenyalant les polítiques i estètiques inscrites en les infraestructures i com el poder s'organitza, es fa visible alhora que inaccessible. Pur exercici d'imaginació política i dissidència situades que ens porta de revisar les tecnologies de la reproducció a les pedagogies crítiques en estructures formals, no-formals i informals, passant pel tecnocolonialisme i el turbocapitalisme. Sense deixar d'atendre en cap moment el global i el molt proper: de les cadenes globals de cures, fins a la precarització, la invisibilització i la deslocalització del treball.
A SONDES #32 Chris Cutler rastreja la història d'alguns instruments desenvolupats durant el segle 20, com el Chromelodion, el Boo, el Mazdaphone, el Quadrangulis Reversum, els Crystal Baschets, el Sonambiente de Harry Bertoia, el sobrenatural Daxophone, així com alguns dels invents d'Arthur Harris: l'Arpa violoncel, l'Arpa murmuradora i una viola de 14,5 metres, que té cordes baixes inaudibles per a l'oïda humana.
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.
Oyèrónké Oyèwùmi
La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.