#8M
Oyèrónké Oyèwùmi
La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.
Olivia Plender
L'artista i investigadora Olivia Plender parla sobre productivitat i cures, sufragistes i museus, adolescència i escoles, sobre col·lectius sense líders carismàtics, educació encarnada i la possibilitat de transformar els errors en discussions sinceres.
María Ruido
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Teal Triggs
Teal Triggs parla sobre els antecedents històrics dels zines i el seu paper fonamental en la generació de comunitats fora del mainstream. També analitza la relació entre tecnologia i estètica, i entra detalladament en el moviment Riot Grrrl i el llenguatge i univers visual que va obrir l'encreuament entre música, DIY, activisme, feminitat i feminisme en l'àmbit de l'autoedició.
Griselda Pollock
Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i història de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.