#8M

Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que habitem i deshabitem per tal de queeritzar-los i convertir-los en llocs de trànsit, improductius, a estones melancòlics, a estones alliberadors, des dels quals imaginar i activar noves existències. Activem amb elles la potencialitat política dels cossos, dels afectes, de la festivitat i la col·lectivitat. Però també recalem en les revoltes solitàries, les d'aquests cossos discordants que, amb la seva mera presència, ja estan fent política.

Als anys noranta, n’hi havia prou amb vint minuts perquè les autoritats locals de Graz (Àustria) detectessin i neutralitzessin qualsevol transmissor de ràdio il·legal. En aquell temps, Reni Hoffmüller formava part d'un grup d'activistes que ocupava l'espai electromagnètic amb emissions pirates, emeses cada diumenge des de les muntanyes que envolten la ciutat. Després de breus sessions de 18 minuts, l'equip de Radio Dauerwelle recollia el seu material per a fugir a temps, instants abans que arribessin les autoritats. En aquest podcast, Hoffmüler comparteix la seva passió per la ràdio, així com la seva obsessió per desmuntar l'invisible, en un generós viatge en el temps dels anys 80 fins al dia d'avui, a través de la seva involucració en primera persona a les discussions feministes des dels new media. A la nostra conversa es colen per totes les escletxes la seva militància open source, el fer en comunitat, l'encreuament desacomplexat de disciplines, i la seva dèria per les ones electromagnètiques i les bicicletes.

Susan Bee reivindica el potencial polític i subversiu que art i plaer despleguen quan s'uneixen. I és així com en la seva obra –tant en els seus collages i pintures, com en els seus llibres d'artista– la imaginació, la poesia, l'humor, la subjectivitat, les textures, els colors, els traços i la matèria cobren un paper determinant. La seva formació com a artista, a les acaballes dels seixanta, va avançar en paral·lel als seus primers contactes amb l'activisme feminista i amb d’altres moviments civils com el black power, la defensa dels drets dels homosexuals i les protestes contra la guerra de Vietnam. El 1986 es va embarcar al projecte de M/E/A/N/I/N/G, una revista d'art autogestionada que co-va editar, al costat de la també artista Mira Schor, durant 30 anys. En aquest podcast, Susan comparteix a més a més les particularitats de ser dona, artista i haver superat la barrera dels 65 anys en l'ecosistema artístic novaiorquès actual.

Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.