FONS ÀUDIO
Marcelo Expósito
A FONS ÀUDIO #59, l’artista, editor, traductor i activista Marcelo Expósito revisita l’obra a la Col·lecció MACBA Fotoescrituras 2011-2019 (Dedicado a Allan Sekula), on recorre de manera personal, de vegades íntima, una successió d'esdeveniments col·lectius d'autodeterminació i resistència. El Marcelo ens parla de manifestacions, esdeveniments de masses i l'ocupació de l'espai públic, però també de l'espai micropolític, les formes d'agermanament, empatia i solidaritat.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista català Bernat Daviu, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem del dins i l'afora del museu i de l'activació de la seva peça a la Col·lecció MACBA, "Stanza". També parlem de costura, peces de roba que reten homatge a altres i d'autoaprenentatge. I finalment, d'obres que es dinamitzen i agafen sentit per la manera en que ens posen en relació amb altres. Pel camí, se'ns apareixen alguns còmplices habituals, com ara Miralda i Enric Farrés Duran.
Bernat Daviu
Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d'arribar. Per això, Daviu l'expandeix, la fa mutar cap a l'objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L'activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l'art i el no art. A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques.
Fito Conesa
Fito Conesa habita multitud de llenguatges i disciplines, estirant el xiclet de la seva pràctica per a enganxar-li sabers, metodologies i converses, que sovint es troben fora del cub blanc. Mitjançant estratègies poètiques i gestos que transiten entre el visual i el sonor, aborda altres imaginaris del temps i provocacions de canvi. A FONS ÀUDIO #56, Fito Conesa ens obre els bastidors de “Helicon” (2019), una postal visual i sonorament colpidora, en la qual una banda de set instruments de vent invoca la fi del món des d'un paisatge gairebé apocalíptic, en el qual el temps geològic, el temps humà i l'íntim es fonen en un de sol.
Núria Güell
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s'origina sempre a partir d'una contradicció o conflicte social pel qual l'artista se sent interpel·lada o directament afectada. S'inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l'escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d'estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.