FONS ÀUDIO #55
Núria Güell
La pràctica artística de Núria Güell (Vidreres, 1981) s’origina sempre a partir d’una contradicció o conflicte social pel qual l’artista se sent interpel·lada o directament afectada. S’inicien així llargs processos de treball col·laboratiu en els quals l’escolta, la recerca legal, la negociació, la confrontació i també les complicitats i els afectes es converteixen en eines creatives primordials. La seva és una pràctica de vida, des de la qual assumeix riscos legals, físics i emocionals. A FONS ÀUDIO #50 Núria Güell ens parla sobre els processos, converses, recerca i formalització que van acompanyar Ajuda Humanitària (2008-2013), peça que inicia durant els seus anys d’estada a Cuba i que, des de 2021, forma part de la Col·lecció del MACBA.
Núria Güell
En la pràctica de Núria Güell, la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l'artista la manipula, la tiba, l'expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l'art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l'activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l'escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l'art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l'estatut de l'artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l'art contemporani.
Fito Conesa
Fito Conesa habita multitud de llenguatges i disciplines, estirant el xiclet de la seva pràctica per a enganxar-li sabers, metodologies i converses, que sovint es troben fora del cub blanc. Mitjançant estratègies poètiques i gestos que transiten entre el visual i el sonor, aborda altres imaginaris del temps i provocacions de canvi. A FONS ÀUDIO #56, Fito Conesa ens obre els bastidors de “Helicon” (2019), una postal visual i sonorament colpidora, en la qual una banda de set instruments de vent invoca la fi del món des d'un paisatge gairebé apocalíptic, en el qual el temps geològic, el temps humà i l'íntim es fonen en un de sol.
Adrian Melis
A FONS ÀUDIO #41 Adrian Melis ens parla sobre l’art cubà actual, sobre els seus anys de formació a la Cátedra de Arte Conducta de Tania Bruguera, sobre la utilitat de l’art, sobre sistemes productius, mercaderies, somnis i paradoxes.
Iván Argote
Iván Argote és un artista multifacètic que, a través de mitjans com ara el video, la fotografia, l’escultura, la performance i la instal·lació, qüestiona la noció de patrimoni i posa a prova els esdeveniments que regeixen el nostre context social, polític i íntim. A FONS ÀUDIO #39 l’Iván ens parla de la família com a petita unitat social; de “pilatunas” i carícies; del canvi d’escala com a eina crítica; i dels residus arqueològics que portem dins.
Carlos Garaicoa
Carlos Garaicoa ens parla sobre els seus anys de formació a Cuba, la necessitat imperant de superar els relats post-colonials, la seva faceta d’activista cultural i sobre la seva obra "Yo no quiero ver más a mis vecinos" (2006), que forma part de la Col·lecció MACBA.