FONS ÀUDIO #57. Bernat Daviu
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l’artista català Bernat Daviu, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem del dins i l’afora del museu i de l’activació de la seva peça a la Col·lecció MACBA, “Stanza”. També parlem de costura, peces de roba que reten homatge a altres i d’autoaprenentatge. I finalment, d’obres que es dinamitzen i agafen sentit per la manera en que ens posen en relació amb altres. Pel camí, se’ns apareixen alguns còmplices habituals, com ara Miralda i Enric Farrés Duran.
Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d'arribar. Per això, Daviu l'expandeix, la fa mutar cap a l'objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L'activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l'art i el no art. A FONS ÀUDIO #57, Bernat Daviu ens parla sobre STANZA (2020), una peça en la qual les teles pintades abandonen el bastidor per a posar-se a ballar i a dialogar amb diferents disciplines artístiques.
Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.