Son[i]a
Anthea Caddy
Anthea Caddy is a Tasmanian-born and now Berlin-based experimental cellist and sound artist who explores projected sound energy through spatial practices that highlight acoustic and physical phenomena. In this podcast, Anthea walks us through her journey from playing cello in rock bands as a teenager to her ongoing research into projected sound energy. She explains her long-term research on directional speakers and the results of the iterations and testing of the parabolic speakers. She also talks about documentation and about the difficulties of approaching large-scale sound performance.
Marc Larré
Marc Larré treballa amb vídeo, fotografia, escultura i objectes, per tal d’articular una pràctica diletant i d'escolta atenta, tant dels materials que manipula com del context, allò que l’envolta. En el seu pensar fent, el Marc genera una infinitat de connexions inesperades entre situacions temporals, objectes i persones, per a posar en crisi qualsevol noció de progrés i modernitat. En aquest podcast, parlem amb Marc Larré sobre megàlits, pedres i antimonuments. En l'escolta, apareixen pràctiques artesanals, petjades, frecs, fang, escaiola. Parlem sobre la dimensió experiencial de la seva pràctica i sobre les connexions i sinergies amb la comunitat artística de Barcelona. I, com no, sobre art, precarietat i la necessitat de pensar juntes les nostres condicions laborals.
Antye Greie (AGF)
Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.
Dani Admiss
Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional. En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.
Maria José Arjona
Amb una trajectòria de diverses dècades de pràctiques i intercanvis al damunt, Maria José Arjona explora a través de la performace de llarga durada un cos que pendula a la vora de l'abisme de manera afirmativa. El seu repertori de gestos és part d'un gran arxiu en permanent trànsit i transformació, sovint travessat per la història de la performance, encara que sempre viu. En aquest podcast, Maria José Arjona mira cap endavant i cap enrere, per a traçar un diagrama invisible de processos, accions i desitjos, entre el seu fer en solitari i la seva necessitat de desbordar una política del temps amb altres artistes, mitjançant la subversió del temps institucional: què li passa a la performance i al performer quan el seu treball passa per estar vuit hores en un museu?