Especials
En el context de l'exposició “Mostreig #4. Coses que passen” l'artista Enric Farrés Duran canvia les tornes i proposa que sigui Ràdio Web MACBA qui parli de la seva pràctica. En aquest podcast, xerrem sobre aquesta manera d'aprendre juntes fent, de les seves transferències multidireccionals de coneixement i d'una praxi que està travessada pel discurs. Parlem també de l'estètica del sonor, de la veu posthumana i dels límits de l'edició; de complexos, d'accents i de l'acte polític de fer visible la vulnerabilitat; de la pèrdua de control i de la impressió de l'íntim en la dimensió sonora. Un espai d'escolta i suspensió del temps que dóna veu als qui s’amaguen darrere d'aquest projecte.
Francesc Torres (Barcelona, 1948) és artista, assagista, poeta, col·leccionista i comissari d'exposicions. Vinculat a l'art conceptual des de finals dels seixanta, ha estat a més una figura pionera en l'ús de la instal·lació com a dispositiu artístic i narratiu amb el qual investigar les possibilitats de l'espai expositiu, de l'objecte artístic i de les interaccions que s'estableixen entre el públic i l'obra. La memòria històrica, entesa com a categoria política, ha estat una altra constant en el seu treball. En aquest podcast, Francesc Torres contextualitza un seguit d'obres seves a la Col·lecció MACBA, alhora que repassa els seus anys a París treballant amb Piotr Kowalski, les seves primeres perfomances als Estats Units, reflexiona sobre les propietats estètico-polítiques de la instal·lació, sobre memòria històrica, col·leccionisme i sobre el paper dels museus.
L'artista conceptual i escultor brasiler proposava l’any 2001 l'obra "Babel", una torre de forma cònica de cinc metres d'alçada i dos d'ample, que s'alça fins al sostre expositiu i que està construïda a base de ràdios, de diferent eres, totes elles sintonitzades en diferents emissores.
Aquest episodi de la sèrie de Roc Jiménez de Cisneros OBJECTUALITAT conté converses amb Diego Falconí, Rick Dolphijn, Dave Phillips i música de Kali Malone. Un viatge espiral sobre foc, cremes, cendres, rituals, cuina, menjar i selves. Encara que també va de tot allò que hi ha entre i sota totes i cadascuna d'aquestes coses. La micropolítica invisible del menjar a l'exèrcit; la càrrega simbòlica de les cendres, restes sòlides d'un objecte intangible, el foc, que ha donat forma a aquest planeta durant milions d'anys; la lectura en clau de gènere del genocidi Aimara; una percepció circular i cíclica del temps; o el paper i la rellevància dels ecosistemes, fins i tot més enllà del vell clixé de la vida silvestre, perquè, ja saps, "tot és un ecosistema, al final del dia".
Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.