Especials
Eugènia Balcells
Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l'art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d'artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l'astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l'art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.
El Palomar
A FONS ÀUDIO #53 El Palomar ens parlen sobre la seva obra a la col·lecció MACBA “No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido”, projecte amb el qual rescaten un guió inèdit i inacabat de l'assagista i antropòleg Alberto Cardín i es proposen realitzar la pel·lícula amb els seus propis mitjans. A través de la seva relectura –i reescriptura– de la visió cinematogràfica de Cardín i un procés d'immersió i recerca minuciós sobre el seu entorn i context més immediat, El Palomar reconstrueixen una part de la història de les dissidències sexuals, encara avui dia plena de buits i absències. I la primera d'elles, la d'Alberto Cardín.
En episodis anteriors hem assenyalat els límits com una característica interessant dels objectes, que sovint són difusos i, per tant, difícils de delinear. Aquesta vegada adoptem un enfocament radicalment diferent dels límits. Una visió molt més fosca i urgent dels límits i les vores, per dir-ho així. No es tracta tant de límits ontològics, sinó dels perills de mirar-nos el món sense pensar en límits de cap mena. En diàleg amb Andrea Ballestero i Chris Korda. Música de Jessica Ekomane.
Cabello/Carceller
A FONS ÀUDIO 52 el col·lectiu d'artistes Cabello/Carceller ens parlen sobre les seves dues obres presents a la Col·lecció MACBA: “Ya no me importa tu mirada, feb-94” i “A/O (Caso Céspedes), julio 2009-julio 2010”. I a través d'elles reflexionen sobre identitats diluïdes, sobre les possibilitats diverses dels gèneres i sobre la necessitat de crear noves representacions que desestabilitzin els patrons tradicionals amb els quals funcionen les nostres mirades.
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l'Empordà, 1941) és artista conceptual i des d'inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l'aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l'acció i el pas del temps. A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens ofereix algunes pistes entorn d'obres com "La fotocòpia com a obra document" (1975), "Càntirs" (1976), "Pedra i ganxos de ferro. Sèrie 'Massanet'" (1977) o "Porta doble" (1990), entre d’altres.