FONS ÀUDIO #52
Cabello/Carceller

Cabello/Carceller són el col·lectiu artístic format per Helena Cabello (París, 1963) i Ana Carceller (Madrid, 1964). Des d’inicis dels noranta treballen alternant i entremesclant performance, instal·lació, assaig, dibuix, vídeo, dansa, fotografia i poesia per a construir relats amb els quals qüestionen els rols identitaris i de gènere i ens ofereixen noves maneres d’habitar, sentir i representar el món.
A FONS ÀUDIO 52 Cabello/Carceller ens parlen sobre les seves dues obres presents a la Col·lecció MACBA: “Ya no me importa tu mirada, feb-94” i “A/O (Caso Céspedes), julio 2009-julio 2010”. I a través d’elles reflexionen sobre identitats diluïdes, sobre les possibilitats diverses dels gèneres i sobre la necessitat de crear noves representacions que desestabilitzin els patrons tradicionals amb els quals funcionen les nostres mirades. També ens conviden a reivindicar aquelles subjectivitats que la història s’ha encarregat d’esborrar sistemàticament de les seves pàgines. En aquest cas a través de la figura d’Elena/o de Céspedes, la primera dona, a més mulata, cirurgià/na de la història de la cristiandat, que va néixer al segle XVI a Granada com a dona i va viure gran part de la seva vida adulta com a home. L’estudi del cas Céspedes, com altres revisions d’identitats històriques que Cabello/Carceller realitzen en la seva obra, no respon a un impuls nostàlgic-mitològic, sinó a la voluntat de traçar noves genealogies que interconnectin i posin a dialogar aquests passats oblidats amb les nostres històries presents.
programes relacionats
Lucía C. Pino
L'artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l'entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d'interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d'interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l'escriptura i el fer amb altres. A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, 2018. Conversamos con Lucía sobre ternura, sobre la cristalización de la viscosidad y lo fluido que se condensa en su trabajo.
Cabello/Carceller
Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que habitem i deshabitem per tal de queeritzar-los i convertir-los en llocs de trànsit, improductius, a estones melancòlics, a estones alliberadors, des dels quals imaginar i activar noves existències. Activem amb elles la potencialitat política dels cossos, dels afectes, de la festivitat i la col·lectivitat. Però també recalem en les revoltes solitàries, les d'aquests cossos discordants que, amb la seva mera presència, ja estan fent política.
Carlos Motta
Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball.
Grant Watson
Ens asseiem amb el comissari i investigador britànic Grant Watson per a parlar sobre tèxtils i les seves ramificacions materials i socials. En canvi, vam acabar xerrant sobre la seva pràctica al voltant de les entrevistes, donant lloc a una metaentrevista sobre entrevistes i el propi acte d'entrevistar. En aquest podcast, Grant Watson parla sobre l'actuació, l'edició, la demografia, la transferència, la captura de l'atmosfera d'una entrevista i altres temes que explora en un dels seus principals projectes en curs, “How We Behave”.
El Palomar
A FONS ÀUDIO #53 El Palomar ens parlen sobre la seva obra a la col·lecció MACBA “No es homosexual simplemente el homófilo sino el cegado por el falo perdido”, projecte amb el qual rescaten un guió inèdit i inacabat de l'assagista i antropòleg Alberto Cardín i es proposen realitzar la pel·lícula amb els seus propis mitjans. A través de la seva relectura –i reescriptura– de la visió cinematogràfica de Cardín i un procés d'immersió i recerca minuciós sobre el seu entorn i context més immediat, El Palomar reconstrueixen una part de la història de les dissidències sexuals, encara avui dia plena de buits i absències. I la primera d'elles, la d'Alberto Cardín.
Maria F. Dolores/AMOQA
AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.