16.11.2022
62 MIN
Català

FONS ÀUDIO #54
Eugènia Balcells

descarregar
cronologia
00:01
01:32
04:40
07:05
08:27
11:03
11:39
12:05
15:44
19:07
17:32
18:09
21:12
22:54
23:59
25:05
27:18
28:38
31:10
33:03
33:56
37:07
40:37
41:46
47:35
49:18
53:01
55:08
FONS ÀUDIO #54

A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d’una vida dedicada a l’art i ens detenim en l’anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA. Balcells és filla i neta d’arquitectes i inventors. Aquesta experiència marca des de petita la seva relació amb els espais i la recerca. Així com el jardí de la besàvia materna, d’ascendència birmana, la convida a relacionar-se amb la natura i els seus misteris com a recer vital.

Balcells es diploma en Arquitectura Tècnica a Barcelona i el 1968 es trasllada a Nova York, on cursa un màster en Art a la Universitat d’Iowa. Des de llavors alterna vida i feina entre Barcelona i Nova York. A la meitat dels anys setanta, quan arrenca amb les seves primeres instal·lacions i peces en vídeo, Balcells parteix d’un enfocament sociològic que la duu a esmicolar amb mirada crítica i no exempta d’humor la tirania que la societat de consum i els mitjans de comunicació de masses exerceixen sobre els rols de gènere, els hàbits de consum i les relacions psicoafectives amb les quals habitem el món. A aquesta etapa pertanyen obres com la instal·lació Supermercart (1976), un minuciós catàleg d’objectes quotidians de consum ordenats alfabèticament i exposats en grans tires de plàstic que, quan es van presentar per primera vegada a la Sala Vinçon de Barcelona, estaven a la venda, per a recordar-nos que en aquesta societat tot està en venda.

En pel·lícules com Presenta i The End (1977) –que van formar part de la instal·lació RE-PRISE– Balcells treballa amb l’acumulació de títols de crèdit i finals de pel·lícules comercials per a reflexionar sobre els estereotips i l’alienació que aquests patrons visuals i sonors imposen sobre els nostres comportaments. Mentre que a Boy Meets Girl (1978) opta per dividir la pantalla en dues, emulant les màquines de jocs de Las Vegas en les quals es van generant aleatòriament combinacions de parelles, en aquest cas parelles d’home-dona a partir d’imatges extretes de revistes, diaris i publicitat.

En tots aquests projectes, així com a For / Against (1983), Balcells treballa amb llargs processos de recopilació i acumulació d’imatges i objectes a través dels quals interpreta críticament els sistemes de representació.

D’altra banda, Balcells comença a investigar les possibilitats del cercle com a unitat bàsica per a representar i entendre el món i les seves dinàmiques. Una idea que assaja en les maneres de filmar la pel·lícula Fuga (1979) i que després porta a la seva màxima expressió a From the Center (1982), un projecte pioner amb el qual obre camí en el camp de la instal·lació multimèdia.

La llum, els límits de la percepció visual i les seves connotacions sensorials, han estat altres focus d’estudi de l’artista. Des del projecte expositiu Veure la llum (1996) que presenta al costat d’Eulàlia Bosch al MACBA, on s’experimentava amb les possibilitats de la llum com a generadora d’espais; fins a obres com Homenatge als elements (2009) o l’exposició Freqüències (2009) –també en col·laboració amb Eulàlia Bosch–, en les quals s’especula amb els espectres lumínics que emanen de cadascun dels elements de la taula periòdica. La llum és, per a Balcells, la veu de la matèria.

La recerca sonora té també un lloc destacat en la seva trajectòria. Entre 1981 i 1982, arran d’una sèrie de contactes amb diferents músics nord-americans, entre els quals destaquen Peter Van Riper o Barbara Held, i continuant l’exploració proposada a la pel·lícula 133 (1978-1979), així com amb els assajos entorn de la fotocòpia infinita que plasma a Ophelia (1979), Balcells realitza una sèrie de treballs sonors o partitures visuals: Sound Works (1981-1983), Xerox Music (1981), Clear Music (1981) i A Flight (1981).

Eugènia Balcells ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat (2010) i la Medalla al Mèrit dels Belles Arts (2009).

Conversa: Loli Acebal i Anna Ramos. Guió: Loli Acebal. Muntatge sonor: Anna Ramos. Veu: Anna Ramos.
Especials FONS ÀUDIO Creative Commons Eugènia Balcells feminisme instal·lació videoart
material addicional
1 resultats
programes relacionats
6 destacats
En aquest segon episodi continuem conversant amb Lluïsa Roca, Luisa Ortínez, Xefo Guasch i Carles Ameller per endinsar-nos en les metodologies de treball del col·lectiu Video-Nou. Metodologies que es gestaven amb el fer, sobre la marxa, sobre el terreny. Perquè el mitjà era nou i perquè junts s’estaven inventant un sistema de col·laboració transversal, amb el qual recollien les veus i reivindicacions d’una societat anhelosa d’expressar-se després de quaranta anys de dictadura, censura i repressió. El col·lectiu entenia el vídeo com a dispositiu de dinamització i intervenció social, donant presència a l’escolta, la conversa i el debat com a eines creatives. És així com s’integraven a barris, ateneus, associacions de veïns i veïnes, sindicats i espais culturals obrint plataformes per al diàleg. 
mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials De nou amb Video-Nou Carles Ameller creació colectiva Creative Commons DIWO Lluïsa Roca Luisa Ortínez transició video Video-Nou videoart Xefo Guasch
21.03.2023
39 MIN
Castellà
FONS ÀUDIO #56
Fito Conesa
més Informació

Fito Conesa habita multitud de llenguatges i disciplines, estirant el xiclet de la seva pràctica per a enganxar-li sabers, metodologies i converses, que sovint es troben fora del cub blanc. Mitjançant estratègies poètiques i gestos que transiten entre el visual i el sonor, aborda altres imaginaris del temps i provocacions de canvi. A FONS ÀUDIO #56, Fito Conesa ens obre els bastidors de “Helicon” (2019), una postal visual i sonorament colpidora, en la qual una banda de set instruments de vent invoca la fi del món des d'un paisatge gairebé apocalíptic, en el qual el temps geològic, el temps humà i l'íntim es fonen en un de sol.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials FONS ÀUDIO #intenciópoètica Col·lecció MACBA Creative Commons Fito Conesa vídeo
24.11.2011
21 MIN
Català
FONS ÀUDIO #11
Muntadas
més Informació

L'obra de Muntadas és un estudi exhaustiu del procés comunicatiu i de les seves múltiples implicacions en la societat. A FONS ÀUDIO # 11, l'artista català repassa algunes de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA, i les situa en un marc general de producció i evolució conceptual des dels anys setanta fins a l'actualitat.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials FONS ÀUDIO Col·lecció MACBA Desitjos i necessitats. Col·lecció MACBA Muntadas
09.05.2021
75 MIN
Català
FONS ÀUDIO #50
Francesc Torres
més Informació

Francesc Torres (Barcelona, 1948) és artista, assagista, poeta, col·leccionista i comissari d'exposicions. Vinculat a l'art conceptual des de finals dels seixanta, ha estat a més una figura pionera en l'ús de la instal·lació com a dispositiu artístic i narratiu amb el qual investigar les possibilitats de l'espai expositiu, de l'objecte artístic i de les interaccions que s'estableixen entre el públic i l'obra. La memòria històrica, entesa com a categoria política, ha estat una altra constant en el seu treball. En aquest podcast, Francesc Torres  contextualitza un seguit d'obres seves a la Col·lecció MACBA, alhora que repassa els seus anys a París treballant amb Piotr Kowalski, les seves primeres perfomances als Estats Units, reflexiona sobre les propietats estètico-polítiques de la instal·lació, sobre memòria històrica, col·leccionisme i sobre el paper dels museus.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials FONS ÀUDIO Creative Commons Francesc Torres instal·lació memòria

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i investigadora Eugènia Balcells que no vam poder utilitzar en el seu moment. Compartim apunts sobre "Fuga", obra que la mateixa Eugènia considera seminal en la seva pràctica i en la seva relació amb la llum, així com el projecte educatiu "Veure la llum", que es va dur a terme al MACBA el 1996. Tanquem amb el projecte Eugènia Balcells Foundation: 400 hectàrees a Les Gavarres per recollir el seu llegat, establir diàleg interdisciplinar i el seu entorn natural.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Extra FONS ÀUDIO Creative Commons Eugènia Balcells
03.02.2012
13 MIN
Català
FONS ÀUDIO #13
Àngels Ribé
més Informació

A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
Especials FONS ÀUDIO Àngels Ribé Col·lecció MACBA cos Creative Commons
FONS ÀUDIO #54 Eugènia Balcells
Especials
0:00
0:00
Son[i]a
Son[i]a #384
0:00
Podcast Title
Title of podcast
Son[i]a #384
0:00
34:58