Son[i]a #373
Juan Arturo García
![Son[i]a #373](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/ta_stills-5.jpeg)
Juan Arturo García (Mèxic, 1988) treballa amb vídeo, instal·lacions, objectes, assajos i pel·lícules per a apuntalar i formalitzar intuïcions i interrogants, que malgrat el seu rigor i pertinència, quedarien fora d’altres metodologies i espais de recerca. Operant des de l’espai de la curiositat, la intuïció i la pregunta sense resposta fàcil, l’especulació banyada de dades, o les dades regades d’especulació, omplen les esquerdes dels arxius del projecte colonial.
Format com a dissenyador gràfic, el seu interès pel llenguatge, li duu a fixar-se en la traducció, entenent aquesta última en la seva accepció anglosaxona de translation, i el que s’assenyala amb ella: això és, la recodificació, però també moviment, desplaçament i circulació. Amb un interès especial per les formes en què les llengües s’articulen material, burocràtica i metafòricament com a condicions d’accés definitòries, Juan Arturo García ha posat el focus en el disseny de l’espanyol neutre o el projecte taxonòmic de Carl Linneus, per a assenyalar les formes en les quals la llengua coqueteja amb la colonialitat, l’explotació i l’extractivisme epistèmic.
En aquest podcast, parlem amb Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l’especulació, la ficció i l’arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l’espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l’estranya arribada d’un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista mexicà Juan Arturo García, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Ampliem la nostra conversa a l’entorn de les llengües vives i llengües mortes, els dialectes, els usos del llenguatge i les dinàmiques de prestigi lingüístic, partint del disseny de l’espanyol neutre com a cas d'estudi. Somiem amb el subtitulat com a espai creatiu, al mateix temps que repensem la tipografia des del polític, qüestionant la llegibilitat i les estructures convencionals, a través de la pròpia pràctica de Juan Arturo.
Elvira Espejo Ayca
Elvira Espejo Ayca és artista, teixidora, escriptora, poeta i investigadora indígena. El seu treball fa emergir estratègies col·lectives que es resisteixen a la monoculturalització, en un camí d'anada i tornada, entre el rural i l'urbà, entre la pràctica ancestral i la mirada colonial, entre el sentipensamiento dels pobles originaris i el predomini de l'eurocentrisme acadèmic. En aquest podcast, ens submergim, “a tot pulmó”, en les converses i accions del el Museo Nacional de Etnografía y Folklore de La Paz (Bolivia) a la recerca d'una comprensió i respecte mutu, en l'acció de teixir i reteixir, de gestar i regestar els ponts i buits històrics entre dos mons.
Flavia Dzodan
Parlem amb l'escriptora i acadèmica argentina Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.