Son[i]a #370
Bouchra Khalili
![Son[i]a #370](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/foreign-office.png)
“Quan algú parla, qui està parlant realment?”, es pregunta Bouchra Khalili (Casablanca, 1975). Als anys setanta, el cineasta i poeta Pier Paolo Pasolini es qüestionava alguna cosa semblant donant cos a la figura del “poeta civil”: aquell que pren possessió de la seva pròpia paraula i la dirigeix a la comunitat, conscient del poder transformador que el subjectiu adquireix en trobar-se amb el col·lectiu. De la mateixa manera, els narradors i narradores que Khalili congrega a les seves peces, expliquen les seves històries de vida, però en fer-ho les connecten amb les de les seves comunitats d’origen, històries de migració i en constant moviment, per tal de teixir relats en els quals passat i present es tensen per a projectar potencials futurs. Un gest emancipatori de fabulació col·lectiva que al seu torn interpel·la el públic.
Bouchra Khalili neix a Casablanca el 1975 i passa la seva infància entre el Marroc i França. Estudia Cinema i Arts Visuals a París i actualment viu a Berlín. Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d’acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l’artista.
En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L’artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu. Com es narra el que falta i es dona cos a l’absència? Khalili reivindica així la potència del relat oral —coral i multilingüe—, alhora que destaca les possibilitats narratives del muntatge i les constel·lacions.
Lydia Ourahmane
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Haig Aivazian
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques de Haig Aivazian entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista Bouchra Khalili que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de la seva relació amb la fotografia i de la presència fantasmagòrica de la història en ella.
Marina Gržinić
Marina Gržinić parla sobre amnèsia, afàsia i encongiment, sobre biopoder i necropolítica, fronteres i volums, corpus i cadàvers, sobre paisatges mortals, intestins, hologrames, i sobre la preocupant miniaturització de l'afectivitat i l'empatia com un procés paral·lel a l'acceleració tecnològica.
Teresa Lanceta
En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.
Naeem Mohaiemen
Naeem Mohaiemen parla sobre polítiques pragmàtiques i masculinitats fallides, sobre Yasser Arafat, Muammar Gaddafi i Salvador Allende, sobre les històries posteriors de "Two Meetings and a Funeral", sobre el Moviment dels països no alineats i la Organització Islàmica de Cooperació. Parlem també sobre la dimensió generativa de la malenconia, la política entre bastidors i la importància de persistir en la cerca de tot allò que encara desconeixem.