Son[i]a #387
Haig Aivazian
Dir que l’obra de Haig Aivazian (Beirut, 1980) toca temes com la coacció, la captura, la resistència o la fugitivitat és poc menys que una obvietat, tenint en compte la seva biografia. Nascut a Beirut l’any 1980, el Haig es va criar en plena Guerra Civil Libanesa i es va veure obligat a exiliar-se abans de fer 10 anys.
A través de xerrades, performances, vídeos, dibuixos, instal·lacions i escultures, les obres multifacètiques del Haig entrellacen el personal i el geopolític, així com micro- i macro-narratives. Les seves peces descobreixen –o potser fins i tot fabriquen– fils complexos, línies de temps i xarxes visuals amb múltiples capes de significat i ambigüitat. Aquestes històries pretenen desconcertar, revelar connexions intangibles i evocar una sensació de fricció fantasmal entre idees en conflicte. Des de 2009, la dualitat de la llum i la foscor ha estat un dels temes recurrents que Aivazian examina a través de diversos punts de vista, des del simbòlic i metafòric fins a la dura realitat del conflicte armat, la planificació urbana i les moltes formes en què els Estats exerceixen el seu poder.
En aquest podcast, parlem amb Haig Aivazian sobre contrapropaganda, esports, talls de llum, Palestina, fugitivitat i el que ell anomena “els abocadors de la democràcia”.
En aquest podcast, els escriptors, investigadors i activistes libanesos Lara i Stephen Sheehi ens guien a través de la realitat quotidiana de la psicoanàlisi sota l'ocupació, les operacions psicològiques sionistes i la praxi (anti)opressiva. Parlem de guerra psicològica, Sumud (o el somni de la resistència) i sobre la mundanitat de les nostres subjectivitats en un món que no és igual per a totes.
En aquest podcast, l’artista, investigadora i cineasta libanesa Marwa Arsanios obre les diverses tàctiques de conversa que conformen els seus modes de treball a l’escletxa entre l’art i l’activisme. Parlem sobre grups de lectura, l’objecte fílmic, la solidaritat com a pràctica i l’ús de l’economia de l’art per a reunir les comunitats i moviments amb els quals està alineada.
Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.
Nascut a Salt Lake City però resident a París, Eric Baudelaire treballa amb diferents formats per aproximar-se a documents i esdeveniments històrics amb una forta càrrega política. A FONS ÀUDIO #21 posa en context les idees i procediments de l'obra a la Col·lecció MACBA "The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years Without Images", 2011.
Naeem Mohaiemen parla sobre polítiques pragmàtiques i masculinitats fallides, sobre Yasser Arafat, Muammar Gaddafi i Salvador Allende, sobre les històries posteriors de "Two Meetings and a Funeral", sobre el Moviment dels països no alineats i la Organització Islàmica de Cooperació. Parlem també sobre la dimensió generativa de la malenconia, la política entre bastidors i la importància de persistir en la cerca de tot allò que encara desconeixem.