ALTARS, SUCRE I CENDRES #1

Rescatem fragments inèdits de la nostra conversa amb la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam. Reflexiona aquí sobre l’impuls intern davant la injustícia, l’escriptura com a forma de sanació i la necessitat de protegir el temps propi. Parlem també de les implicacions personals i col·lectives del procés d’assimilació, negació i trauma en el context de la diàspora africana i la vida migrant, compartint vivències familiars que connecten Moçambic, Lisboa i Madrid. Kizombant el passat, la Tania comparteix així mateix com la música, la literatura i l’art ajuden a reconèixer allò que s’intenta oblidar: comprendre i compartir experiències.

En aquest podcast, Mikaelah Drullard desmunta els llocs comuns del discurs progressista occidental per recordar-nos que la plantació encara segueix aquí. Amb paraules que tallen com matxets, revela com els drets humans continuen sent la clau d’una casa on només hi entren els cossos blancs. Davant la impunitat d'un genocidi transmès en directe, Mikaelah proposa un gest radical de descolonització: rebutjar la pròpia humanitat. Critica també el feminisme blanc, la fallida de la seva promesa d'igualtat a la frontera de la pell, i convoca genealogies insurrectes que inventen altres maneres de viure. D'aquesta rebel·lia sorgeix també la potència de la tecnologia transvestida: ungles convertides en chirimbolos polítics, bellesa convertida en venjança. Una celebració del negat.

En aquest podcast, la investigadora, escriptora i curadora Tania Safura Adam obre els seus processos de recerca i metodologies per rescatar les memòries individuals i col·lectives de la negritud a Espanya. Un exercici d'escriptura urgent i tenaç, que es construeix a partir de fragments, sovint dispersos i desconnectats. Posant-les en circulació, aquestes narratives silenciades i ignorades tenen el poder d'incomodar, i des d'aquesta incomoditat obren la possibilitat de transformació. Parlem també de buits de l'arxiu i dels arxius en potència, així com del que significa fer-se'n càrrec. I ja en el pla més íntim, del que implica, per a ella i per a moltes, una maternitat i una criança en la diàspora. 

En aquest podcast, el sociòleg i activista porto-riqueny Ramón Grosfoguel ens guia a través de segles d'obscurantisme a Europa, des de la reunió de Colom amb la Reina Isabel a Granada l’onze de gener de 1492, al debat de Bartolomé Las Casas i Juan Ginés de Sepúlveda que va donar les pautes per al racisme biològic i culturalista que encara perdura avui dia, per desmuntar la doctrina del descobriment, així com les pretensions universalistes i ahistòriques de l'eurocentrisme i de la modernitat que encara corren per l'acadèmia.

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui. 

Carlos Motta entén les seves recerques com un espai potencial d'enunciació des del qual actuar com a contrapès a les narratives dominants en un gest afirmatiu per a reconèixer grups socials, identitats i comunitats, la veu de les quals ha estat suprimida pel poder colonial dominant. A través d'una pràctica multidisciplinària radical, la seva rúbrica es desdibuixa en l'ús de múltiples mitjans, des del vídeo, la instal·lació, l'escultura, la performance o el dibuix sobre paper. I al mateix temps, posa el focus en la trobada amb altres, amb treballs que aborden el coral, des de l'oralitat, el documental, el comissariat i l'organització de programes públics i simposis. En aquest podcast, parlem amb Carlos Motta sobre art, política, mercat i condicions de treball. 

En aquest podcast, el gestor i mediador cultural David Yubraham Sánchez amplifica pensaments crítics formulats des d'espais pedagògics i en constant conversa amb altres, com un exercici de revisió de les matrius racistes i colonials, des de les quals desmuntar simetries fictícies en nom de la diversitat. Des del seu pensar-fent i el treball en col·lectiu com a principal metodologia, sorgeixen un munt de pistes, estratègies i objectius per a dur a terme tasques de mediació, educació o programació cultural anti-racistes, que passen per problematitzar el buidatge dels drets i polítiques culturals, identificar absències i esborraments en la memòria democràtica i patrimoni nacional, i posar en pràctica política l'escolta.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la lideressa, activista, mare, poeta i promotora comunitària de Lila Mujer Yaneth Valencia, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Conversem sobre viure (i sobreviure) amb l'estigma del VIH i sobre reinventar-se la vida. Parlem també de la dignitat que ofereix l'economia solidària, la necessitat d'aliances de tu a tu i d'alçar la veu per reclamar els teus drets.

Yaneth Valencia és lideresa, activista, mare, poeta i la promotora comunitària de Lila Mujer. Espai polític d'acompanyament, creació col·lectiva i afirmació de la vida de dones negres amb VIH, Lila Mujer va arrencar l’any 2003 a Cali, Colòmbia, als barris populars "del puente para acá Juanchito". En aquest podcast, parlem amb Yaneth Valencia sobre els encreuaments entre vulnerabilitats que afecten les dones negres amb VIH a Colòmbia, vinculant el racisme a la falta d'un sistema de salut públic i analitzant la relació entre el virus i les violències patriarcals, que s'aguditzen amb la guerra i el desplaçament forçat de les poblacions negres i indígenes dels seus territoris.

Combinant pràctiques documentals, conceptuals, instal·latives i de narració oral, Khalili investiga qüestions d'acte-representació, agencia política i estratègies de resistència dels subjectes i comunitats invisibilitzades per les dinàmiques colonials, opressives i excloents dels estats-nació. Qui és testimoni? Qui narra? Qui documenta, arxiva i transmet les històries que ens arriben? Aquestes són qüestions centrals que travessen tot el treball de l'artista. En aquest podcast parlem amb Bouchra Khalili sobre el que significa produir imatges i abordar la pràctica cinematogràfica i documental des de nous enfocaments i llocs. L'artista reflexiona també sobre les maneres de treballar amb històries sense arxiu.

Raw Material Company és un espai independent i col·laboratiu per al desenvolupament del pensament crític des de la pràctica artística amb base a Dakar, al Senegal. En aquesta conversa, Marie Hélène Pereira i Fatima Bintou Rassoul Sy, dues peces clau de Raw Material Company, proposen una pràctica feminista i decolonial situada, que s'ocupa més del fer que de l'enunciar i categoritzar. Comparteixen aquí algunes de les experiències i estratègies que han desenvolupat per a construir formes diverses de diàleg i esquivar les tensions i constriccions ideològiques i econòmiques imposades a través de les lògiques encara colonials de l'anomenat Nord global.

La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.

Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.  

L'historiador i violentòleg Daniel Inclán parla sobre cafè, zapatisme, política a la carta, hamburgueses, presents dilatats, paraulotes, narcisisme biogràfic, autoritarisme a la democràcia, blancor estètica i la nixtamalització del blat de moro.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb John Mason que no vam poder utilitzar en el seu moment.

John Mason parla sobre la cultura, els rituals i els sabors com a motor de resistència, identitat i memòria; els traspassos culturals derivats dels moviments migratoris i la història del poble yoruba. Mason reivindica també la història no explicada del paper de la dona com a inventora i l'impacte polític, social i econòmic dels espais ocupats per la dona, com l'agricultura, l'educació o les cures pediàtriques, geriàtriques i afectives.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Kendell Geers que no vam poder utilitzar en el seu moment.

L'artista sudafricà Kendell Geers parla sobre estructures de poder, terrorisme, violència lingüística, africanitat i tensions sociopolítiques abans i després de l'apartheid.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Toni Serra/Abu Ali que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Toni Serra/Abu Ali parla de trance, de llums, d'ombres, de transicions, de condicions de vida i possibilitat, de veure i de vetllar, de somiar i de desaprendre. I de plantes, clar.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Daniela Ortiz que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Daniela Ortiz i Xose Quiroga desenvolupen una obra artística de recerca i acció on col·lisionen els relats colonials, els sistemes de control migratori i els consensos que sostenen l'estat-nació. A Fons Àudio #34, Ortiz parla sobre les seves maneres de fer, sobre les diverses formes de posar en circulació els sabers amagats i la nomenclatura de monuments colonials que habiten la ciutat.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Clémentine Deliss que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Fatima El-Tayeb parla sobre la necessitat de reevaluar la narrativa internalista d'Europa, i el discurs de la integració. El programa analitza el paper de la raça en la construcció d'aquest relat i proposa la formació i recuperació d'arxius com a estratègia per desplegar un altre tipus de narratives.

Clémentine Deliss, directora del Museum der Weltkulturen de Frankfurt, parla de les problemàtiques actuals del museu post-etnogràfic i post-colonial i dels mecanismes que ha assajat aquests darrers anys per a contestar la ideologia de la conservació, com ara la "remediació" dels objectes de la col·lecció, el treball de camp al museu i l'apertura d'espais de treball, de producció i recerca, més enllà del lloc de l'emmagatzematge i el lloc de l'exposició.