Son[i]a #363
Martin Zeilinger
![Son[i]a #363](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/img_20221022_103946651-scaled.jpg)
Des que Satoshi Nakamoto va publicar el Llibre Blanc de Bitcoin l’any 2008, la blockchain ha deslligat un debat públic considerable i ha aconseguit fer-se un lloc a l’inconscient col·lectiu en una àmplia varietat de contextos més enllà de les bombolles especulatives de les criptomonedes. La promesa de disrupció i de noves oportunitats radicalment diferents que les tecnologies relacionades amb la blockchain suposadament faciliten també han sobrevolat innombrables projectes d’art digital, encara que aquesta promesa sovint no hagi estat a l’altura de les expectatives. El treball de l’investigador Martin Zeilinger sorgeix d’una profunda fascinació per l’àrea grisa on aquesta sèrie de protocols convergeixen amb l’art. Lluny del triomfalisme dels evangelistes de la Web3, el seu enfocament se centra en els artistes i projectes que realment miren d’integrar en la seva pràctica algunes de les característiques i possibilitats més destacades d’aquests sistemes distribuïts.
En aquest podcast parlem amb Martin Zeilinger sobre el potencial poètic i polític de la cadena de blocs, al mateix temps que tracem una línia de temps una mica difusa que connecta l’art conceptual dels seixanta amb els contractes intel·ligents, les organitzacions autònomes descentralitzades i nous de mecanismes de consens.
Seth Siegelaub
Entrevista amb Seth Siegelaub sobre el marc sociocultural dels anys seixanta i la seva relació amb la producció artística contemporània.
Zach Blas
Zach Blas parla sobre plagi utòpic, biomètrica, patrons de vida, moments impensables, sobre identitat, opacitat, paranodes, sobre l'especulació entesa com a utilitat i sobre com concebre, avui, alternatives sensuals al micro-relat total d'Internet.
Flavia Dzodan
Parlem amb l'escriptora i acadèmica argentina Flavia Dzodan sobre moda, opulència, perifèria, frenologia, taxonomies, cànons de bellesa, falsificacions d'articles de luxe i centres de detenció de migrants. Un recorregut intens que inclou notes de la seva història personal, referències a altres autores, anotacions sobre la seva metodologia i múltiples cops de peu als centres de poder.
Ramon Amaro
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.