Son[i]a #326
Lucía Egaña
![Son[i]a #326](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/lucia-egana-1280x644.jpg)
Lucía Egaña és artista, escriptora, docent i activista transfeminista antiracista. Va néixer a Münster, Alemanya, va créixer a Xile i va migrar a Barcelona, on resideix. Investigadora desadaptada, fa anys que posa en pràctica diferents protocols per a autoinstituir pràctiques i espais articulats des del col·lectiu, com l’Instituto de Estudios del Porno, la Musea M.A.M.I., el Centro de Estudios de la Naturaleza Extractiva o la Cooperativa de Técnicas.
La seva metodologia indisciplinada -o subnormal, com l’anomena ella mateixa- reivindica l’esperpèntic, el brut i el marginal com un camp fèrtil per a posar a prova diferents dispositius relacionals, formatius i/o artístics. Experiments diversos que tan aviat s’ancoren en les pedagogies informals i els sabers subalterns, com poden prendre la forma d’arxius dissidents o instal·lacions, vídeos i àudios en el seu estat més larvari. En tots ells, Lucía reflexiona obstinadament sobre el perill d’assumir com a universals pràctiques que són parcials i persisteix en el gest d’anul·lar la relació jeràrquica entre el subjecte que investiga i el subjecte/objecte a ser investigat.
En aquest podcast conversem amb Lucía Egaña sobre processos pedagògics, dissidència bibliogràfica, escriptura salvatge i sobre el potencial generatiu i afirmatiu de la ràbia. Parlem sobre polítiques identitàries, espais no mixtos, l’amistat com a motor dels processos de recerca, i la potència del que s’articula des de la informalitat i els afectes.
Entrevista: Verónica Lahitte, Antonio Gagliano, Violeta Ospina, Anna Ramos. Edició: Verónica Lahitte i Antonio Gagliano. So: llibreria de sons RWM.
Lucía C. Pino
L'artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l'entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d'interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d'interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l'escriptura i el fer amb altres. A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, 2018. Conversamos con Lucía sobre ternura, sobre la cristalización de la viscosidad y lo fluido que se condensa en su trabajo.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de la conversa amb l'artista, escriptora, docent i activista Lucía Egaña que no vam poder utilitzar en el seu moment.
val flores
Prenem uns mates amb val flores i xerrem sobre pedagogia queer, escriptura i microactivismes, sobre la pràctica docent com a pràctica política, sobre el queer com a forma de dissidència capaç d'activar sabers deshetrosexualizants i sobre la necessitat d'articular noves maneres d'habitar i escriure les nostres identitats que derroquin les fronteres del gènere, la raça i la classe.
Fefa Vila
Fefa Vila Nuñez és artivista queer feminista, sociòloga, mare, assagista, docent i diverses coses més. A més a més, va ser impulsora del col·lectiu lèsbic LSD (1993-1998) que, al costat de La Radical Gai, va ser una referència als noranta de militància queer-artivista a l'Estat espanyol. Amb les seves accions político-artístiques, LSD i La Radi reivindicaven noves maneres d'entendre el cos, el sexe, la vida, la mort, el desig, l'amistat, les relacions familiars i laborals i l'acció política. En aquest podcast Fefa Vila reflexiona sobre el concepte del queer, com un estat d'estranyament militant en permanent redefinició. Traça també una lúcida i emotiva possible genealogia dels moviments queer, feministes i de dissidència sexual a l'estat espanyol des dels setanta fins a l'actualitat, que es bifurca en múltiples línies de fuga. Fefa ens parla també sobre la necessitat de viure altres sociabilitats, sobre altres models afectius-relacionals i sobre maternitat lesbiana.
Cabello/Carceller
Cabello/Carceller són Helena Cabello i Ana Carceller, un col·lectiu artístic que des de principis dels noranta qüestiona les arbitrarietats i restriccions que la divisió de gènere imposa sobre els nostres cossos, espais, representacions i comportaments. En aquest podcast, Cabello/Carceller aposten per infiltrar-se en les institucions, per a assenyalar les maneres en què les veus queer són excloses sistemàticament dels espais de poder. A través de la seva obra repensem també aquests espais que habitem i deshabitem per tal de queeritzar-los i convertir-los en llocs de trànsit, improductius, a estones melancòlics, a estones alliberadors, des dels quals imaginar i activar noves existències. Activem amb elles la potencialitat política dels cossos, dels afectes, de la festivitat i la col·lectivitat. Però també recalem en les revoltes solitàries, les d'aquests cossos discordants que, amb la seva mera presència, ja estan fent política.
Maria F. Dolores/AMOQA
AMOQA (Athens Museum of Queer Arts) és un projecte col·lectiu i autogestionat, dedicat a la recerca, estudi i programació d'activitats sobre sexualitat i gènere, que opera a Atenes des de l'any 2016.