Lucía C. Pino

Seguint el treball del grup de recerca-acció Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular , aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest segon episodi, Francesc Ruiz, Anna Manubens, David Bestué i Lucia C. Pino comparteixen proves i experiències valuoses per donar forma a una nova hipòtesi institucional. Parlen d’adveniments celebratoris, destruccions orquestrades, formes no opacades de manteniment i xarxes d’adopció d’obres que inclouen la cura sense propietat. També indaguen en la possibilitat de fer espai i de generar formes de memòria pública que acompanyin els objectes patrimonials en els seus processos de decadència, ensorrament i transformació material.

Seguint el treball del grup Poètiques i polítiques de l’emmagatzematge i l’ús circular a Hangar, aquesta minisèrie es desplega en tres capítols per compartir la simptomatologia i possibles respostes als desafiaments actuals de l’emmagatzematge temporal i el comissariat pal·liatiu d’obres i llegats. En aquest primer episodi, Anna Manubens, David Bestué, Lucia C. Pino i Francesc Ruiz connecten processos de treball artístic amb cadenes més àmplies de transformació de la matèria. Parlen de desballestadors, depuradores, abocadors, camions, i subratllen l’energia o fascinació estètica que de vegades produeixen les deixalles i la memòria palpitant dels materials en moviment. Analitzen també la multiplicació dels trasters i les seves promeses, l’emmagatzematge com a crisi o instant de caiguda lliure, i la perplexitat de saber-se part d’una generació a qui li ha estat arrabassat l’espai.

L'artista Lucía C. Pino enfoca el seu treball escultòric com una conversa amb els materials, els mitjans i l'entorn, tant en relació amb la seva procedència com amb el lloc a ocupar, emfatitzant amb cada gest la seva dimensió performativa i d'interdependència. Una pràctica difícil d’acotar, que es deixa travessar per un ampli espectre d'interessos, referències i inquietuds, entre les quals la Lucía inclou els rituals de lectura, l'escriptura i el fer amb altres. A FONS ÀUDIO #58, Lucía C. Pino introdueix “Non-Slave Tenderness”, 2018. Conversamos con Lucía sobre ternura, sobre la cristalización de la viscosidad y lo fluido que se condensa en su trabajo.