Son[i]a #303
Oyèrónké Oyèwùmi
El treball de la professora Oyèrónké Oyèwùmi (Nigèria, 1957) analitza les maneres en què l’universalisme de l’acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l’àmbit de la raça i el gènere. La materialitat anatòmica, la visualitat científica i la insistència en la genitalitat produeixen una exageració de les diferències.
La professora Oyèwùmi desentranya com aquesta matriu va ser històricament imposada en la cultura i cosmovisió yoruba, el llenguatge de la qual, per exemple, mai no va estipular l’existència de filles o fills, esposes o marits i on les deïtats es despleguen sempre en una identitat fluida. Així, més enllà del gènere com una invenció abstracta de la cultura, comencen a situar-se les coordenades espai-temporals on aquesta invenció ha tingut lloc i la impossibilitat de dissociar-la de processos obertament racistes i colonials.
En aquest podcast, la professora Oyèrónké Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i narra el procés pel qual els fills trien les seves mares abans de néixer. Assenyala també com l’observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l'afrodescendència
Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Lucía Piedra Galarraga, Diego Falconí Travez i Karo Moret del Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres sobre altars, ekekos, nefands, Santa Bàrbara i les Siameses de Valdivia. De la seva mà, analitzem les polítiques del cabell, el sucre com a producte estrella de les rutes del Carib, i la destresa de la cendra per a evidenciar l'extermini de les antigues comunitats sodomites andines.
Sethembile Msezane
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb Marie Hélène Pereira i Fatima Bintou Rassoul Sy, dues peces clau de Raw Material Company, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem de treballar amb i empoderar a les comunitats afro, mantenir l'arxiu viu y abordar la oralitat.
Raw Material Company
Raw Material Company és un espai independent i col·laboratiu per al desenvolupament del pensament crític des de la pràctica artística amb base a Dakar, al Senegal. En aquesta conversa, Marie Hélène Pereira i Fatima Bintou Rassoul Sy, dues peces clau de Raw Material Company, proposen una pràctica feminista i decolonial situada, que s'ocupa més del fer que de l'enunciar i categoritzar. Comparteixen aquí algunes de les experiències i estratègies que han desenvolupat per a construir formes diverses de diàleg i esquivar les tensions i constriccions ideològiques i econòmiques imposades a través de les lògiques encara colonials de l'anomenat Nord global.
Antiracisme i resistència anticolonial des de l’afrodescendència
Conversem amb Diego Falconí Travez, Lucía Piedra Galarraga i Karo Moret sobre esclavisme i amor, la caribenyització de les identitats i la violència entesa com un recurs possible. Comparteixen afectes, fòbies, autofàgies i objectes inquietants. I esmicolen el llatí davant de la màscara del gai, la sortida de l’armari com una promesa liberal i el re-sentiment com una forma circular que impedeix que la memòria desaparegui.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb John Mason que no vam poder utilitzar en el seu moment.
John Mason
John Mason parla sobre la cultura, els rituals i els sabors com a motor de resistència, identitat i memòria; els traspassos culturals derivats dels moviments migratoris i la història del poble yoruba. Mason reivindica també la història no explicada del paper de la dona com a inventora i l'impacte polític, social i econòmic dels espais ocupats per la dona, com l'agricultura, l'educació o les cures pediàtriques, geriàtriques i afectives.