Son[i]a #295
Janna Graham

Dani Admiss és comissària independent, investigadora i educadora. Va passar part de la seva infància a Dubai fins a emigrar al Regne Unit i actualment viu a Edimburg. Aquesta circumstància biogràfica marca profundament les formes que prenen els seus projectes, que se situen en la intersecció entre l’art, el disseny, la tecnologia i la producció cultural, i que –en aquesta cerca permanent d'un sentit de pertinença– s'interessen per les infraestructures i el relacional.  En aquesta mateixa intersecció s'inscriu justament Sunlight Doesn't Need a Pipeline, desenvolupat per a la Stanley Picker Gallery, que com a punt de partida d'una beca respon a una pregunta tan bàsica com complexa: “En què us puc ser útil?”. La resposta – “un pla de descarbonització de la galeria”-- es transforma al llarg del projecte en una conversa a moltes veus i amb diferents comunitats en un procés d’aprenentatge col·lectiu i justícia social des del qual repensar les maneres de fer de les arts en temps d’emergència climàtica.

Recuperem fragments inèdits de la conversa amb l'artista i investigadora Andrea Francke, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Partim de la seva experiència biogràfica per a parlar de diversitat, diferència, i obrir esquerdes entre teories toves, dures i universalitzants. També ens parem a pensar en possibles espais d'aprenentatge, des de la curiositat, les cures i les vulnerabilitats. En un punt i a part, aprofitem, com no, per entrar a fons en el seu projecte al costat d'Eva Weinmayr “The Piracy Project” i de pas, reivindicar la còpia i l'apropiacionisme com a espai polític i creatiu.

Parlem amb l'artista Andrea Francke sobre el seu interès en les infraestructures i els projectes participatius. La inclusió, l’hospitalitat i els ressons del projecte colonial apareixen a la conversa. L’Andrea va desfent la idea de fracàs mentre reflexiona sobre els desafiaments que comporta l'elaboració de polítiques i marcs legals institucionals. Parlem també de categories d'art importades, de treballs invisibles i de la idea de caritat com un carreró sense sortida.

La comissària, artista i gestora cultural Eva Rowson parla sobre les seves primeres experiències d'hospitalitat i d'aprenentatge col·lectiu com Open School East, el valor del treball poc carismàtic, organitzar festes amb Andrea Francke, els ensenyaments vitals d'un croissant i com la millor teoria sorgeix de la pràctica.

Procés, liminalitat, mediació, transmissió, ràdio, ressonància, oralitat, arxiu i abundància. En el nostre encreuament i coincidència amb l'artista, mediador, educador i músic ucraïnès Anton Kats “es van alinear els astres” per a posar a prova formats i aprenentatges previs. Tres trobades en remot, sis hores d'enregistrament i diverses tisores en flames han donat forma aquest cadàver exquisit des del qual abordem un discurs i una pràctica que tendeix a desbordar-se i excedir-se tant en els matisos com en els detalls. En quest podcast, parlem de l'Europa de la integració des d'una experiència encarnada, de memòria, demència i diferents formes de no saber, de recerca artística i art que desafia a la representació, de projectes site-specific i dispositius mòbils i efímers, d'emissions de curt abast i la ràdio com un dispositiu generador d’espai comú i públic.

Nora Sternfeld problematitza el gir educatiu i parla de la crisi de la institució museística, de pedagogia radical, d'emancipació i d'aliances, de para-institucions, d'estratègies de desaprenentatge i coneixement col·lectiu projectat al futur.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Irit Rogoff que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Irit Rogoff reflexiona sobre les maneres de crear sinergies i aliances participatives, creatives i cognitives que ens permetin habitar la contemporaneïtat críticament; defensa així mateix la necessitat d'articular formes de desaprenentatge, dins i fora de l'acadèmia, que obrin camí cap a sabers nous i inesperats.