Son[i]a #244
Laura Mulvey
Profundament implicada en la segona ona del moviment feminista, Laura Mulvey va publicar el 1975 l’assaig “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, considerat per molts un text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista. Concebut com un manifest, tal com explica l’autora en aquesta conversa, va consistir en l’aplicació de la teoria psicoanalítica a l’imaginari produït pel cinema de Hollywood dels anys 30 fins als 60, que identificava l’espectador com una entitat masculina, i la dona com la imatge.
Mulvey reivindicava una lectura política de les nocions i el vocabulari de la psicoanàlisi (voyeurisme, scopofilia, fetitxe, por a la castració… ) que traduïa els binarismes postulats per Freud a la narrativa cinematogràfica clàssica. El text també va encunyar la noció de “mirada masculina”, amb la qual Mulvey assenyalava l’asimetria de poder en la representació i els papers assignats al gènere per subratllar l’agenda ideològica patriarcal de la indústria cinematogràfica americana.
Laura Mulvey aborda la pràctica cinematogràfica des de tots els angles possibles: directora de cinema, guionista, assagista, crítica, acadèmica i docent. A les seves pel·lícules, primer al costat de Peter Wollen, i més tard en solitari, així com en la seva implicació al British Film Institute o al seu treball acadèmic al Birkbeck College de la Universitat de Londres, Mulvey ha investigat aproximacions crítiques a la teoria del cinema, atravessades pel seu interès per explorar qüestions semiòtiques referents a la imatge, el pensament feminista i d’esquerres, i les possibilitats de la ruptura de la linealitat i la temporalitat.
En aquest SON[I]A, Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència del seu text fonamental, que va revisar en posteriors reflexions com “Death 24x a Second. Stillness and the moving image”, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l’oralitat com una història des de sota i posa l’exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d’arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Maite Garbayo-Maeztu
La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Nina Power que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Griselda Pollock que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Nina Power
Nina Power reflexiona sobre el poder ideològic del llenguatge; sobre els sistemes de vigilància, control i violència estatal; i sobre la necessitat de revertir les lògiques salvatges del neoliberalisme a partir de les estratègies del comunalisme o la seva pròpia noció de “decapitalisme”.
Griselda Pollock
Griselda Pollock ens parla sobre la seva participació en els moviments d'alliberament de la dona dels anys setanta a Anglaterra, així com sobre les confluències entre feminisme i història de l'art. Pollock defensa la necessitat de descentralitzar i pluralizar els sabers, i articular estratègies de resistència específiques per a cada context socio-polític. Així mateix, reflexiona sobre les tecnologies de la memòria, el trauma, les relacions edípiques i matern-filials, les narratives de progrés i l'ètica matrixial de Bracha Ettinger.
Isaac Julien
L'obra d'Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música... i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l'arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual. En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l'imaginari audiovisual col·lectiu; sobre els seus continus transvasaments entre el món de l'art, el videoart i el cinema i sobre cinema expandit i muntatge coreogràfic.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Laura Mulvey que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Lizzie Borden
La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.
Marysia Lewandowska
Marysia Lewandowska parla del Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d'un àmbit a l'altre, de les responsabilitats de l'arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l'art.