Son[i]a #256
Nina Power
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea.
Nina Power és filòsofa, docent, assagista i activista. El seu pensament crític es desplega en una trama porosa de pràctiques i experiències vinculades a la filosofia, el feminisme, l’art, la política, el cinema, les noves tecnologies i les relacions laborals.
Al seu assaig “La dona unidimensional” (2009), Power alertava sobre la manipulació perversa que el capitalisme ha fet del feminisme, fagocitant les seves consignes per tal de retornar-nos-les en forma d’eslògans reaccionaris d’aparença edulcorada. Enfront d’això, Power proposa repensar col·lectivament el feminisme, en aliança amb el marxisme, i traçar noves xarxes d’organització social, laboral, sexual i afectiva. L’escriptura és per a Power una forma d’activisme i és per això que els seus manifestos, articles en premsa i assajos operen com a autèntics focus de resistència enfront dels relats hegemònics de les societats de consum.
En aquest podcast, Nina Power reflexiona sobre el poder ideològic del llenguatge; sobre els sistemes de vigilància, control i violència estatal; i sobre la necessitat de revertir les lògiques salvatges del neoliberalisme a partir de les estratègies del comunalisme o la seva pròpia noció de “decapitalisme”.
Mitjançant la creació de textos, enregistraments, performances, concerts, llocs web, sessions d'escolta, tallers educatius i arxius de converses, l'obra de Jaume Ferrete explora tot allò que travessa i configura les ideologies de la veu. Els seus projectes eludeixen obertament qualsevol naturalització de la identitat i examinen la producció vocal com un fenomen social complex, modelat pels ressons i les reverberacions circumdants.
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Nina Power que no vam poder utilitzar en el seu moment.