Son[i]a #306
Isaac Julien
L’obra d’Isaac Julien transita per espais liminals. Zones de confluència entre la fotografia, el cinema i la instal·lació; la coreografia i la dansa; la poesia i la música… i la infinitat de possibles iteracions, revisions i versions possibles que pot obrir un treball sistemàtic amb l’arxiu. Punts de trobada en els quals ficció, documental, narrativa i radicalitat convergeixen per a produir imaginaris i relats de factura estètica curosa i profunda acció política, que desafien, amb les seves temporalitats, construccions narratives i formes estètiques, les convencions del cinema blanc heterosexual.
Fill d’immigrants del Carib, Julien va néixer a Londres el 1960. Va ser una figura clau de la nova ona del cinema independent negre que va emergir al Regne Unit a la dècada dels vuitanta, sota el govern de Margaret Thatcher, i membre fundador del col·lectiu Sankofa Film and Video Collective, fortament influenciat pels debats sobre poscolonialisme promoguts per teòrics com Homi Bhabha o Stuart Hall.
Amb els seus films i instal·lacions, Isaac Julien s’ocupa de la construcció d’un imaginari propi de la història i la cultura negra, així com de la negritud queer. A través de peces com “Looking for Langston“ (1989), “Young Soul Rebels” (1991), “Frantz Fanon: White Skin Black Mask” (1996) o “Lesson of the Hour” (2019), entre d’altres, ha traçat allò que ell mateix defineix com una “estètica reparacional”. La seva obra també projecta una mirada crítica cap a l’impacte de la globalització, el capital, les migracions i les noves formes de treball en el món actual.
En aquest podcast Isaac Julien ens parla sobre la necessitat de donar veu i cos a la identitat i el desig dissident negre en l’imaginari audiovisual col·lectiu com una estratègia de desmuntatge del projecte hegemonizant blanc. També reflexiona sobre els seus continus transvasaments entre el món de l’art, el videoart i el cinema, plasmats en recursos com el cinema expandit, el muntatge coreogràfic, la crisi de la narrativitat i la temporalitat, el moviment de l’espectador i les multi-pantalles, així com el treball de revisió constant amb i gràcies a l’arxiu. També confessa la seva desconfiança davant la promesa de radicalitat de les noves tecnologies al mateix temps que proposa altres maneres de mirar, amb el plaer i la bellesa sempre al punt de mira.
programes relacionats
Imani Mason Jordan
En aquest podcast, l'escriptori, artisti, editori, curadori i amant de les plantes, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l'engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l'escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l'acció per a interrompre i superar l'entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.
Wu Tsang
En aquest podcast, parlem amb la cineasta i artista visual Wu Tsang sobre la seva manera d'entendre (i practicar) l'esmunyedissa naturalesa de la imatge en moviment a través del seu concepte de realisme màgic, així com altres estratègies de modificació de la realitat. Parlem de grans i petites històries, de mites i clixés, i de reescriure i desentranyar línies temporals, en part reals i en part fictícies. També analitzem els beneficis dels processos col·laboratius i la necessitat de qüestionar i desmuntar la idea de l'autoria individual a les arts visuals.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Isaac Julien que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb FAKA que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Élisabeth Lebovici
En aquest podcast Élisabeth Lebovici reflexiona sobre la crisi de la sida en la dècada dels vuitanta i sobre el paper crucial que l'art conceptual i l'activisme van jugar a l'hora de configurar nous paradigmes visuals i afectius que van donar veu a comunitats que la societat capitalista i liquidificada s'esforçava (i encara s'esforça) en invisibilitzar. Parlem també de poesia, pornografia, vagines, líquids i de tot aquest art que els museus es resisteixen a penjar a les seves parets.
Faka
Desire Marea i Fela Gucci parlen de la representació de la masculinitat i l'autocontrol, la vulnerabilitat, el feminisme de Siyakaka, la cultura pop sud-africana als anys 90, els cossos queer racialitzats, la música com a mitjà i de com afrontar les contradiccions.
Laura Mulvey
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Lizzie Borden
La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.
Un cap de setmana perdut de techno-pop al Mig Oest rural americà
Aquest programa proposa una escolta del techno-pop de la dècada dels setanta i principis dels vuitanta com una breu però deliberada irrupció als regnes del pop/rock/soul/R&B.