FONS ÀUDIO #22
Xavier Ribas
Xavier Ribas (Barcelona, 1960) no arriba a la fotografia des del camp de les Belles Arts, sinó a partir del seu interès per l’antropologia i l’urbanisme. Després de llicenciar-se en antropologia social per la Universitat de Barcelona (1990) i treballar un temps com a delineant, Ribas va decidir marxar a Anglaterra, on va estudiar fotografia documental a la Newport School of Art and Design. És a la síntesi d’aquestes tres disciplines on podem dir que es troba l’essència del seu treball.
Ribas investiga noves maneres de representar la ciutat i les seves transformacions, però ho fa posant especial atenció a l’activitat que es genera als espais perifèrics, aparentment improductius i desolats, de la gran metròpoli. Les seves fotografies suggereixen que aquestes zones residuals, en la seva indefinició, actuen com a catalitzadors de comunitat i ofereixen territoris de llibertat.
“Diumenges” (1994-1997) és una sèrie que retrata les activitats d’oci familiar als espais perifèrics de la Barcelona postolímpica. Mentre “Habitus” (2007) –encarregada pel MACBA en el marc del projecte Imatges metropolitanes de la nova Barcelona– documenta les transformacions urbanístiques i ciutadanes de sis polígons residencials de la perifèria de Barcelona, arran de les intervencions del Fòrum 2004.
En tots dos casos l’artista ens ofereix una visió crítica i alternativa a la imatge oficial de la marca Barcelona. Alguns dels referents que poden apropar-nos al treball de Ribas són Lewis Baltz, Michel de Certeau, Marc Auge, Ignasi de Solà-Morales o Pierre Bordieu, però també Pier Paolo Pasolini, el “Caro diario” de Nanni Moretti, o Manolo Laguillo, Humberto Rivas i Jean-Marc Bustamante.
Xavier Ribas viu i treballa entre Brighton i Barcelona. Ha exposat la seva obra en prestigiosos certàmens de fotografia i en nombroses institucions com PhotoEspaña a Madrid (1998 i 2006), The Photographer’s Gallery a Londres (1999 i 2004), la Biennale d’art contemporain de Lyon (2001), el Festival de Photographie de la Ville de Sedan (2004), la George Eastman House de Rochester a Nova York (2009), la Neue Pinakothek de Múnic (2009), el Centro de Arte 2 de Mayo de Madrid (2010), l’Stedelijk Museum d’Amsterdam (2011) i el MACBA (2008 i 2013).
Actualment el MACBA prepara una exposició monogràfica del seu treball pel 2014.
Altres FONS ÀUDIO:
FONS AUDIO #21. Eric Baudelaire
FONS AUDIO #20. Sandra Balsells
FONS AUDIO #19. Eulàlia Grau
FONS AUDIO #18. Erick Beltrán
FONS AUDIO #17. Judith Barry
FONS AUDIO #16. Perejaume
FONS AUDIO #15. Ignasi Aballí
Escenas eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Jorge Ribalta que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Erick Beltrán
L'artista mexicà Erick Beltrán reflexiona sobre les formes de legitimació de la informació a partir d'un procés de manipulació i reutilització de discursos en material editat.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb el fotògraf català Xavier Ribas.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de l'entrevista amb Eric Baudelaire.
Eric Baudelaire
Nascut a Salt Lake City però resident a París, Eric Baudelaire treballa amb diferents formats per aproximar-se a documents i esdeveniments històrics amb una forta càrrega política. A FONS ÀUDIO #21 posa en context les idees i procediments de l'obra a la Col·lecció MACBA "The Anabasis of May and Fusako Shigenobu, Masao Adachi, and 27 Years Without Images", 2011.
Eulàlia Grau
A mig camí entre l'artista d'avantguarda i l'activista, Eulàlia Grau està considerada una de les veus més reivindicatives d’una generació que va impulsar profunds valors de canvi durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició. A partir d'imatges extretes dels mitjans de comunicació l’artista denuncia les perversions i les injustícies del sistema capitalista i els seus diferents mecanismes de control, repressió i pervivència.
Sandra Balsells
Fa més de vint anys que Sandra Balsells documenta i denuncia amb la seva càmera l'impacte que les catàstrofes bèl·liques, naturals i socials exerceixen sobre les persones. El seu és un fotoperiodisme humanista, combatiu i poètic que radiografia els conflictes del nostre temps, que ens brinda imatges per construir discursos crítics i articular la nostra memòria visual.