31/12/2012 24' 25''
Català

Han passat dotze anys entre la mostra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) al MACBA, "Deixar de fer una exposició" (1999), i la que es va celebrar a la Pedrera el 2011, "Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova". Però l’un i l’altre projecte embasten en el temps el que ha estat una inquietud constant en l’obra de l’artista català: la necessitat de practicar una ecologia de la representació en un món saturat d’imatges.

Despintar, desdibuixar o desfer són algunes de les estratègies amb què Perejaume reflexiona sobre els límits de la representació artística i de l'espai museístic, així com sobre la necessitat de restablir una relació directa (no mediatitzada culturalment) amb la natura, els objectes i el territori.

Perejaume inicia la seva trajectòria artística a finals dels anys setanta. En aquella època se’l vincula a corrents avantguardistes com el dadaisme, el surrealisme o l'art conceptual, però també al romanticisme i al paisatgisme català del segle XIX. Joan Miró, Brossa, J.V. Foix, Verdaguer, la cultura popular del Maresme o el món de la pagesia són alguns dels referents que l’inspiren.

La seva producció artística ha evolucionat entrellaçada amb la seva creació literària, i aquest fet ha donat lloc a una poètica d'infinites ressonàncies metafòriques on conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so.

El 2005 rep el Premi Nacional d'Arts Visuals que concedeix la Generalitat de Catalunya i el 2006, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d'Espanya.

Compartir
EspecialsFONS ÀUDIOPerejaumeCreative CommonsCol·lecció MACBA