no-humans
En aquest podcast a dues veus, la investigadora i dissenyadora Sophie Dyer i la geògrafa creativa Sasha Englemann entrellacen una narració especulativa amb transmissions imperfectes de satel·lits meteorològics en un diàleg contaminat per les metapràctiques feministes que travessen les sves operacions col·lectives. Juntes, parlen sobre els satèl·lits de la NOAA, construeixen aliances i coneixements sobre el clima, s'entrevisten ocasionalment com a amigues i ens guien a través de la generosa xarxa de pensadores feministes que informen la seva pràctica.
En aquest podcast, parlem amb l'artista mexicà Juan Arturo García sobre llengua i plantes. O sobre com la taxonomia va sobreescriure una tradició de pensament per una altra, a través del llatí. Paradoxalment, una llengua imperial morta. Recorrem detingudament la seva pràctica fent especial atenció al lloc que ocupen l'especulació, la ficció i l'arxiu en la manera de filar les seves històries. Parlem sobre el sorgiment de l'espanyol neutre i també compartim els seus primers passos en una pel·lícula que indaga l'estranya arribada d'un reactor nuclear a Colòmbia al voltant de 1950.
Recuperem fragments inèdits de la conversa amb la performer, coreògrafa i artista Maria José Arjona, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Parlem del viatge com a catalitzador de la seva feina, de la interacció amb l'espectador, del seu repertori de gestos, de la seva relació y escolta de l'animalitat i del contacte amb el més enllà.
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.
Samaneh Moafi és arquitecta i investigadora de Forensic Architecture a Goldsmiths, a la Universitat de Londres. Moafi supervisa el Centre For Contemporary Nature, una divisió de Forensic Architecture que explora la relació entre les violacions dels drets humans, la violència ambiental i el canvi climàtic antropogènic. En aquest podcast, Samaneh Moafi dirigeix la nostra mirada a les nocions d'ecocidi, els béns comuns negatius i la violència ambiental, a la recerca de responsabilitat i canvi. En fer-ho, ens porta a través del desert de Nègueb, núvols tòxics extraterritorials, nius d'orangutans a Indonèsia, incendis forestals i l'ús militar de les ràfegues de vent a la franja de Gaza.