imaginació política
L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb el sociòleg, editor i assagista César Rendueles.
Parlem amb César Rendueles amb les pàgines de “Contra la igualdad de oportunidades. Un panfleto igualitarista” (Seix Barral, 2020) encara amb la tinta fresca. Xerrem sobre el mite de la connectivitat universal i les distopies tecnològiques. Parlem sobre necropolítica, necroeconomia i la importància dels vincles socials en els processos de transformació social. Entrem als museus, les biblioteques i les escoles per a abordar les problemàtiques dels projectes públics i les possibilitats de la socialització igualitària i de la imaginació política. Ens fiquem a la vida i en el mercat, el treball i les cures, la salut i els negocis, la meritocràcia i els privilegis… per a assenyalar la fragilització compartida i l'obligació comuna de pensar en l'economia d'una altra manera, sabent que mai no partim de zero.
Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.
Emilio Santiago Muiño parla sobre horts en museus, moviments socials i polítiques públiques, ecofascismes, acceleració, decreixement i sobre com un horitzó d'utopies més humils pot significar a llarg termini una manera de tornar a casa.