feminisme
En este pòdcast, obrim la capsa de records de la pintora, escultora, escriptora, poeta i activista Mari Chordà, que mos fa viatjar als temps de la seva infantesa, quan una malaltia de llarga durada es converteix en una oportunitat per descobrir el dibuix. Apareixen així capses de llapis que esbossen futurs, dones que la influencien profundament i la mar com a teló de fons i inspiració. Mos aturem especialment en la seua faceta d’activació social des d’espais com Lo Llar a Amposta o el Bar-Biblioteca feminista laSal a Barcelona, per desentrellar tot allò que implica cuidar i sostenir espais de suport mutu, cures i aprenentatge creats per dones.
En aquest podcast a dues veus, la investigadora i dissenyadora Sophie Dyer i la geògrafa creativa Sasha Englemann entrellacen una narració especulativa amb transmissions imperfectes de satel·lits meteorològics en un diàleg contaminat per les metapràctiques feministes que travessen les sves operacions col·lectives. Juntes, parlen sobre els satèl·lits de la NOAA, construeixen aliances i coneixements sobre el clima, s'entrevisten ocasionalment com a amigues i ens guien a través de la generosa xarxa de pensadores feministes que informen la seva pràctica.
Recuperem alguns fragments inèdits de la nostra conversa amb la poeta, activista, artista, escultora sonora i curadora Antye Greie. Analitzem algunes de les seves estratègies per a implementar allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”. I ho fem començant per la seva manera d'entendre el desaprenentatge.
Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.
Eugènia Balcells inicia la seva trajectòria artística a mitjan anys setanta en el context de l'art conceptual. Pionera del cinema experimental, el videoart, i la videoinstal·lació, també treballa amb partitures visuals, llibres d'artista, objectes, performances, fotocòpies, sons i fotografies. Balcells es considera a si mateixa una investigadora interdisciplinària interessada en les possibilitats de la física, l'astronomia, les matemàtiques, la filosofia, la sociologia, la música o la poesia; disciplines que congrega en el camp de l'art, com a àgora des de la qual repensar i reinventar el món. A FONS ÀUDIO #54 repassem amb Eugènia Balcells (Barcelona, 1943) moments d'una vida dedicada a l'art i ens detenim en l'anàlisi de les seves obres de la Col·lecció MACBA.