Son[i]a
Conversamos con Cornelia Sollfrank sobre arte, tecnología y género, sobre performance, cuerpos y redes. Y comenzamos muy desde el principio, con proyectos colectivos como Frauen und Technik y OBN, experiencias pioneras del momento en que la pantalla se desplegó para dar lugar a ese otro espacio virtual y enorme por habitar. Un cúmulo de prácticas, proyectos y experiencias, que desde el momento actual ella articula como techno-feminismo y que a lo largo de su carrera ha pasado por preguntarse por los comunes, la estética organizacional y el rol de lo legal y los derechos de autor a la hora de definir o no, donde empieza y acaba una obra original, cuando se trabaja desde lo digital.
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.
En la pràctica de Núria Güell, la institució-museu es converteix en el propi medi artístic: l'artista la manipula, la tiba, l'expandeix, qüestiona les seves lògiques, punts cecs i contradiccions i es proposa desbordar els seus límits. Els seus treballs sempre parteixen de conflictes socials que la interpel·len directament i utilitza els dispositius de l'art com a plataformes per a desarmar les lògiques del poder. En aquest podcast parlem amb Núria Güell sobre les seves metodologies de treball i sobre l'activació de pràctiques artístiques que esdevenen dispositius per a l'escolta. Reflexionem sobre l’ètica i la moral en l'art, i sobre desobediències, psicoanàlisis, precarietats, l'estatut de l'artista i la urgència de recuperar el potencial subversiu de l'art contemporani.
La investigadora i tecnòloga creativa Yasmine Boudiaf defineix la seva pràctica artística com a “recerca paranoica”. Projectes lúdics arrelats en metodologies de recerca profunda que van des de l'escriptura fins a la computació, mirant de treure l’entrellat de les tàctiques blanques, mutants i diabòliques que subjeuen als poders estatals i les noves tecnologies. En aquest podcast, Yasmine Boudiaf ens mostra algunes de les seves experiències en el món corporatiu i el propi acte d'encaixar en l'arcaic sistema de classes britànic. Parla sobre l'ètica de l’IA, el teatre darrere de la formulació de polítiques, el poder tou i el nou llenguatge, al temps que ens convida a pensar en formes passives de resistència i a elaborar formes d'arxiu cultural no colonial.