Son[i]a #379
Yasmine Boudiaf
![Son[i]a #379](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/img_9011.jpeg)
La investigadora i tecnòloga creativa Yasmine Boudiaf defineix la seva pràctica artística com a “recerca paranoica”. Projectes lúdics arrelats en metodologies de recerca profunda que van des de l’escriptura fins a la computació, mirant de treure l’entrellat de les tàctiques blanques, mutants i diabòliques que subjeuen als poders estatals i les noves tecnologies.
Com a part de la diàspora algeriana i amb una sòlida formació científica, les seves recerques qüestionen la relació entre la tecnologia i les estructures socials, la memòria cultural i la formulació de polítiques, examinant i confrontant les dades i les infraestructures d’accés públic a través d’una combinació de mètodes de cerca tradicionals i no tradicionals.
En aquest podcast, Yasmine Boudiaf ens mostra algunes de les seves experiències en el món corporatiu i el propi acte d’encaixar en l’arcaic sistema de classes britànic. Parla sobre l’ètica de l’IA, el teatre darrere de la formulació de polítiques, el poder tou i el nou llenguatge, ens convida a pensar en formes passives de resistència i a elaborar formes d’arxiu cultural no colonial, al mateix temps que assenyala la falta d’originalitat de la manera d’operar de l’estat i el capitalisme o, com ella diu, com aquestes “no són les ments sofisticades que ens fan creure que són”.
Amb el suport de:
Coproduït per:
Aquest podcast és part de Noves Perspectives per a l'Acció. Un projecte de Re-Imagine Europe, co-financiat per la Unió Europea. Co-produït per Disruption Network Lab.
Conversa: Anna Ramos. Guió i post-producció: Albert Tarrats. Sonidos: librería sonora de RWM.
programes relacionats
Lydia Ourahmane
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Ramon Amaro
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.
Marissa Malik
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l'astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d'aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si. Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva. Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical.