Son[i]a #381
Marissa Malik
![Son[i]a #381](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/fztjpegxoais-c.jpeg)
És temptador descriure la pràctica de Marissa Malik com “una cruïlla” en la qual la producció musical es creua amb el misticisme i l’astrologia. Però la manera en què ella mateixa parla d’aquestes facetes complementàries sembla indicar que totes formen part d’una mena de cinta de Möbius, un continu sense principi ni fi, en el qual coexisteixen harmònicament i es retroalimenten entre si.
Aquesta geometria paradoxal es recolza en una cosmovisió i una mirada crítica que ha permès a Marissa explorar i donar el seu propi gir a la correlació entre llenguatge, segregació racial i gènere, especialment en el marc de comunitats diaspòriques com la seva: Marissa (també coneguda pel seu sobrenom musical Manuka Honey), va ser criada a Connecticut per una mare mexicana i un pare pakistanès i ara viu a Londres. Cosa que també explica d’alguna manera la seva reinterpretació sovint caòtica dels ritmes de club d’arrel llatina provinents de diferents bandes del Sud Global.
Ens asseiem amb Marissa Malik per a parlar sobre el llenguatge, els rituals, la migració, el misticisme, les barreres, el queer i la sexualitat en el seu domini musical. I arrenquem amb un repàs a la seva dissertació “Language Erasure: The loss of mother language(s) in diaspora”.
<p>Imatge: Marissa Malik (aka Manuka Honey) durant la seva performance al MACBA. Foto: Dani Cantó.</p>
programes relacionats
Imani Mason Jordan
En aquest podcast, l'escriptori, artisti, editori, curadori i amant de les plantes, Imani Mason Jordan reflexiona sobre els significats conflictius de comunitat, alhora que l'engloba “com un sentiment i una relació”. Amb els escrits d’Audre Lorde (i d’altres) com a guia a través de la lectura i l'escolta col·lectives, l’Imani fa una crida urgent a l'acció per a interrompre i superar l'entumiment aclaparador de les nostres emocions. La cadència, la ressonància, la repetició i la urgència corporal dels discursos de protesta operen en el seu vocabulari artístic com a eines clau no només per a construir el món, sinó també per a trencar-lo.
Yasmine Boudiaf
La investigadora i tecnòloga creativa Yasmine Boudiaf defineix la seva pràctica artística com a “recerca paranoica”. Projectes lúdics arrelats en metodologies de recerca profunda que van des de l'escriptura fins a la computació, mirant de treure l’entrellat de les tàctiques blanques, mutants i diabòliques que subjeuen als poders estatals i les noves tecnologies. En aquest podcast, Yasmine Boudiaf ens mostra algunes de les seves experiències en el món corporatiu i el propi acte d'encaixar en l'arcaic sistema de classes britànic. Parla sobre l'ètica de l’IA, el teatre darrere de la formulació de polítiques, el poder tou i el nou llenguatge, al temps que ens convida a pensar en formes passives de resistència i a elaborar formes d'arxiu cultural no colonial.
DJ Riobamba
Sara Skolnick (aka DJ Riobamba) parla dels seus gairebé deu anys organitzant festes, d’identitats múltiples, dels traumes de la migració, dels processos d'assimilació, de música, de catarsi i activisme, de l'espai queer que s'obre en l’underground, dels seus projectes d'intervenció social, dels orígens del dembow i el reggaeton, de Justin Bieber, i... toda esa vaina.
Itxaso Corral
El treball de l'artista Itxaso Corral invoca un ampli glossari de conceptes, mitjans i pràctiques que exploren el més enllà dels límits de les definicions tancades, estenent en el mateix gest, el camp de possibilitats d'allò denominat com a arts vives. En aquest podcast, Itxaso Corral comparteix amb nosaltres els petits rituals que donen forma i sentit als seus “quefers artístics”: polsos vitals que brollen entre la performance, el ball, el cant i les cal·ligrafies com a espais vivencials, resultat d'experiències i llargues temporalitats, així com de l'energia que sorgeix en l’aprenentatge i la pràctica amb altres.