Son[i]a
A través d'una combinació de recerca artística, treball detectivesc i un enfocament gairebé forense del nostre rastre de dades quotidià, el treball de la Joana Moll exposa alguns dels problemes més urgents de la nostra existència digital. Els seus projectes de recerca, xerrades, tallers i obres d'art es colen per les esquerdes d'aquests gegants tecnològics per tal d’entendre millor la seva naturalesa polimòrfica i revelar algunes de les capes ocultes que donen forma i sostenen el fractal hipercapitalista. En aquest podcast, parlem amb Joana Moll sobre interfícies i les seves implicacions socials, sobre tecnocolonialisme, agència, vigilància, explotació, especulació i, per què no, sobre el riure.
El treball de l'artista i músic Lars Holdhus, àlies TCF, qüestiona la nostra relació amb les infraestructures tecnològiques que impregnen la contemporaneïtat a través del llenguatge, el codi, la criptografia i, més recentment, l'ecologia. En aquest podcast, Lars Holdhus advoca per la presència i la consciència. Entre xarrups de te, reflexiona sobre la fabricació d'eines i el seu impacte, la intel·ligència artificial i l'obsessió per la carn, el temps humà i el temps de les màquines. Lars també confessa l'avorrida que es torna la tecnologia quan ets un 70% budista, mentre ens presenta els seus darrers projectes: un software de gires virtuals que juga amb els límits de la indústria de la música en directe i una eina de processament aleatori que ell mateix alimenta i confronta per a compondre i crear imatges.
Alma Söderberg és una coreògrafa i performer que treballa amb música i dansa. L’Alma explora l'escolta atenta, l'escolta del ritme i l'escolta del moviment per habitar el polirritme i allò que Eric Davies anomena la 'diferència simultània'. En aquest podcast, comparteix els múltiples referents musicals que inspiren la seva pràctica coreogràfica: el jazz, el flamenc, el hip-hop, la música experimental i la música afroamericana. També ens parla de multiplicitat, d'escolta reduïda i d'escolta profunda, de deixar-se travessar pel ritme, de la veu, del compartir, d’idiorrítmies, d’Anni Albers, de teixir, d'aprendre a esperar i de jugar.
Per a la trompetista, percussionista i música argentina Tatiana Heuman, el món és una pista de ball i el camí del so s'obre cos a cos, a base d'intuïció, moviment i baquetes. La paradoxa es produeix doncs en el registre, quan l'espontaneïtat i la corporalitat queden reduïdes a mers compassos en una línia de temps. En aquest podcast, Tatiana Heuman ens parla de música que travessa el cos, d'encreuaments entre la dansa i la percussió, de sons que mouen, de folklore desconstruit, d'ensenyament formal i informal, de sumes i restes, de noms que no signifiquen res i de l'experiència de dones que toquen i arrosseguen bateries.
L'artista finlandesa Terike Haapoja ens convida a imaginar aquest posthumanisme, un «nosaltres» híbrid, expansiu, empàtic on càpiguen l'ambigüitat i la diferència, l'enteniment polític entre espècies, i on s'acabi per sempre amb la mòrbida fantasia de l’excepcionalisme humà i de la jerarquia de les espècies. Informada per conceptes com el veganisme negre de Syl Ko, la teoria expandida dels drets dels animals de Donaldson i Kymlicka o la politica sexual de la carn de Carol J. Adams, Terike s'atreveix a pensar en un món més enllà de l’animalització, de l'ordre que separa els éssers en protegits i descartables.