Son[i]a #312
Lars Holdhus/TCF
Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l’Unió Europea. Produït en col·laboració amb Next Festival/A4. Música de Lars Holdhus/TCF.
TCF funciona com un sistema entròpic autoreferencial, tant visible com invisible públicament, que es manifesta en una àmplia gamma de mitjans, del te al so, un chatbot o fins i tot cadenes d’ADN. El titular i administrador d’aquest sistema d’informació únic és l’artista i músic Lars Holdhus, àlies TCF, que qüestiona la nostra relació amb les infraestructures tecnològiques que impregnen la contemporaneïtat a través del llenguatge, el codi, la criptografia i, més recentment, l’ecologia.
Durant els últims anys, aquest artista nascut a Noruega ha travessat un procés personal de confrontació amb les condicions materials de la seva pròpia pràctica. Un canvi de paradigma que està inclinant l’eix del seu treball del futur al present, de la reactivitat a la pura presència, en profunda sintonia amb els postulats budistes.
L’autosuficiència i la reducció de l’impacte en el medi ambient com a agent actiu del món de l’art requereixen maneres alternatives de distribució, producció i consum. Biota, el seu projecte amb David Ainley, és un exemple dels seus interessos actuals. Biota funciona com un butlletí informatiu centrat en l’ecologia i les solucions pràctiques per a una vida més sostenible. A finals de 2019, Lars ens confessava: “L’últim mes l’he passat recollint bolets”. Potser la resposta és als bolets.
En aquest podcast, Lars Holdhus advoca per la presència i la consciència. Entre xarrups de te, reflexiona sobre la fabricació d’eines i el seu impacte, la intel·ligència artificial i l’obsessió per la carn, el temps humà i el temps de les màquines. Lars també confessa l’avorrida que es torna la tecnologia quan ets un 70% budista, mentre ens presenta els seus darrers projectes: un software de gires virtuals que juga amb els límits de la indústria de la música en directe i una eina de processament aleatori que ell mateix alimenta i confronta per a compondre i crear imatges.
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista sonor Lars Holdhus que no vem poder incloure en el seu moment.
L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant sintetitzadors modulars i seqüenciadors basats en Autòmats Cel·lulars.
Goodiepal toca un Casiotone VL-1 VL-Tone prestat i parlem de la incapacitat de l'art de tenir un impacte real, del millor lloc per amagar coses, de contractes i piruetes, de dobles estàndards a Europa, de la creativitat en les estratègies de supervivència, de refugiats climàtics, de genocidis, d’afro-futurisme modern, de Radical Computer Music i de circuit bending.
Nanna Thylstrup parla sobre la digitalització de l'arxiu i les seves implicacions, aprofundint en dues conseqüències que sorgeixen tant en les esferes individuals com les col·lectives: primer, l'ombra d'informació que els contextos de big data generen a tots els usuaris; segon, la política que existeix darrere dels processos de digitalització massiva.
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Goodiepal que no vam poder utilitzar en el seu moment.