Son[i]a #369
Sethembile Msezane
![Son[i]a #369](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/126.jpeg)
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d’una mirada contemporània, són la base des de la qual l’artista Sethembile Msezane (KwaZulu-Natal, 1991) desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d’una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. Els seus treballs posen en tensió i negociació la presència i absència del cos femení negre en la història de Sud-àfrica i el conflicte polític de la seva representació en l’espai públic i privat, petjada d’un poble colonitzat. Gestos sostinguts en el temps, en forma d’escultures vives –o embodiments, com ella prefereix definir-les– i una certa predilecció per materials efímers s’arrelen en la interpretació de la cosmogonia i l’història per tal d’obrir espais de diàleg i de sanació, en interlocució amb el més enllà però també amb el terra que trepitgem i el més-que-humà.
En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d’un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d’obrir-se a través de l’espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L’art és simplement una eina.
Lydia Ourahmane
Lydia Ourahmane és una artista multidisciplinària d'origen algerià que ha viscut gran part de la seva vida al Regne Unit. En les seves instal·lacions i gestos, les nocions d'objecte i subjecte, separades en el pensament occidental, es corresponen i dialoguen entre el públic i el privat, l'aliè i el prestat, entre el fet migratori i l'extractivisme, entre la quotidianitat i la materialitat afectiva de les coses. En aquest podcast parlem (totalment a les fosques) amb Lydia Ourahmane sobre el seu vincle amb l’eco com a fenomen de creació de l'espai negatiu i sobre l'escolta com a disparador de l'experiència singular. Així mateix, ens enfoquem en la seva connexió amb l'espiritualitat a partir de la seva vivència familiar, una comunitat perseguida al seu país d'origen per la seva confessió. Finalment, escoltem qüestions obertes sobre la idea de llar, pertinença i llibertat, així com sobre el miraculós, l'inexplicable i l'absolut, com la mort i l'intermedi necessari entre una paraula i una altra, entre la seva emissió i la seva ressonància.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l'artista sud-africà Sethembile Msezane. Sethembile assenyala la desconnexió entre nosaltres mateixos i la natura a Occident. El moviment, l'aigua, l'ascendència i l'espiritualitat també apareixen en la conversa, així com algunes notes al marge sobre els diferents tipus de relacions i diàlegs que obren les institucions i l'espai públic respectivament.
Arjuna Neuman
Des de 2016, l'artista, cineasta i escriptor Arjuna Neuman treballa en tàndem amb la filòsofa Denise Ferreira da Silva. El resultat és una sèrie en procés de pel·lícules i instal·lacions col·laboratives que fusionen la poètica i la teoria crítica, en un políptic oníric que resulta tan desorientador com centrat.El seu anomenat “cinema elemental”, a mig camí entre el documental i l'assaig personal, assenyala esdeveniments i desastres sovint superposats de la història passada, present i futura del planeta: des de l'esclavitud fins a la brutalitat policial, el col·lapse ecològic i la crisi de la biodiversitat. En aquest podcast, ens asseiem amb Arjuna Neuman per a parlar sobre l'horror corporal planetari, el vent, els núvols, el blues, la tendresa i els no tan evidents fils autobiogràfics en les seves pel·lícules.
Sarah Nuttall
Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.
Kendell Geers
L'artista sudafricà Kendell Geers parla sobre estructures de poder, terrorisme, violència lingüística, africanitat i tensions sociopolítiques abans i després de l'apartheid.
Oyèrónké Oyèwùmi
La professora Oyèrónké Oyèwùmi analitza les maneres en què l'universalisme de l'acadèmia distorsiona la comprensió de les cultures africanes, especialment en l'àmbit de la raça i el gènere. En aquest podcast, Oyèwùmi parla sobre edat, experiència i respecte, desaprensió i acadèmia, despulla i espiritualitat. Analitza l’oxímoron contingut en la noció de “mare soltera”, vist des de la cultura yoruba, i assenyala també com l'observació de pràctiques comunitàries provinents de cultures no-occidentals podria constituir un pas indefugible enfront dels desafiaments planetaris del futur.