Son[i]a #369. Sethembile Msezane
Escenes eliminades
![Son[i]a #369. Sethembile Msezane](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/isimo-burnsitestill3.jpeg)
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb l’artista sud-africà Sethembile Msezane. Sethembile assenyala la desconnexió entre nosaltres mateixos i la natura a Occident. El moviment, l’aigua, l’ascendència i l’espiritualitat també apareixen en la conversa, així com algunes notes al marge sobre els diferents tipus de relacions i diàlegs que obren les institucions i l’espai públic respectivament.
<p>Imatge: Sethembile Msezane "Isimo", 2021. Fotograma. Courtesia de l'artista</p>
programes relacionats
Sarah Nuttall
Al llarg dels últims deu anys, el treball de l'acadèmica sud-africana Sarah Nuttall s'ha centrat en la crítica postcolonial, la teoria urbana i els estudis literaris i culturals, especialment relacionats amb Àfrica i les seves diàspores. Actualment la seva àrea d'interès gira entorn de l'aigua, les pluges intenses, les inundacions i l’hidrocolonialisme, i com aquests es creuen amb la materialitat, el temps i la vida quotidiana. Però també sobre com es pot analitzar i seguir la pista de l'aigua en obres de ficció literària del continent africà. “Pluvialitat”, el terme que va encunyar per a aquest propòsit, serveix com a marc conceptual i enfocament metodològic per al seu estudi de la pluja en una era d'emergència climàtica extrema.
Kendell Geers
L'artista sudafricà Kendell Geers parla sobre estructures de poder, terrorisme, violència lingüística, africanitat i tensions sociopolítiques abans i després de l'apartheid.
Sethembile Msezane
El relat històric, el coneixement ancestral africà i les ferides colonials des d'una mirada contemporània, són la base des de la qual l'artista Sudafricana Sethembile Msezane desenvolupa una pràctica interdisciplinària que apunta, més enllà d'una mirada crítica, a la possibilitat de generar altres espais que convidin a reflexionar i obrir camins cap a altres converses. En aquest podcast, Sethembile Msezane rebutja la cultura d'un sol ús contemporània, convençuda que la història i les experiències dels nostres avantpassats contenen en si mateixes multitud de pistes i sabers que ens permeten somiar altres futurs. Per a ella, la porta del bon presagi ha d'obrir-se a través de l'espiritualitat i el diàleg amb els ancestres. L'art és simplement una eina.