Son[i]a #329
Violeta Ospina
![Son[i]a #329](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/dsc06863-1280x852.jpg)
Violeta Ospina és artista, educadora i impulsora de projectes col·laboratius que presten especial atenció al so i al cos. El seu treball es desplega mitjançant dispositius multiformes que busquen vivificar el present, emprant com a matèria primera els imaginaris i expressions típiques de les festivitats populars. Les pinyates, les maquetes, les processons, el karaoke, el carnaval o el cabaret apareixen en la seva pràctica com a catalitzadors de violència i tendresa, capaces de despertar al mateix temps les possibilitats paròdiques latents en qualsevol situació quotidiana. Violeta és co-fundadora de Radio Cava-ret, un projecte associat a l’escolta i a la teatralitat que s’enuncia, recuperant el rastre dels futuristes, com una ràdia, com el revers experimental i eròtic de la ràdio tradicional.
En aquest podcast, Violeta Ospina explica com es balla el flaix de la sirena d’una ambulància, esmicola el procés d’infiltrar missatges subliminals en un karaoke i imagina els cafès de John Cage al Molino com a trossos d’una història minoritzada de l’art sonor. La conversa incorpora les reflexions de Samuel Céspedes, aka Perry Medea, també integrant de Radio Cava-ret sobre el problema de prendre la paraula en lloc de l’altre, la representació dels altres, la relació entre veu i democràcia i la necessitat d’una reelaboració profunda de la pràctica política de l’escolta.
Conversa: Antonio Gagliano, Veronica Lahitte, Samuel Céspedes i Anna Ramos. Edició: Antonio Gagliano. So: fragments de la bústia d'orgasmes de Radio Cava-ret.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista i educadora Violeta Ospina que no vam poder utilitzar en el seu moment. Partint d'una preciosa metàfora sobre la maleta del gat Fèlix, Violeta recull l'experiència i fragilitats que comporten la seva condició de migrant i el com i el per què abraça la indisciplina de sde la seva pràctica artística.
El Palomar
En aquest podcast parlem amb el col·lectiu El Palomar sobre art, dissidències i pedagogia. Ens fiquem de ple en les seves estratègies de resiliència i autocures. Xerrem sobre la importància de produir genealogies desobedients, abjectes i situades, amb tota la dificultat que implica fer memòria a Espanya. Compartim l'experiència i el trauma de la recerca encarnada. Rellegim també l'experiència pandèmica des de l'aprenentatge de la crisi silenciada de la Sida. El tacte i la festa queer apareixen com a possibilitat política i com a reductes de resistència, des dels quals les pulsions s'alliberen, els límits es transgredeixen i desapareixen, encara que sigui temporalment, les hostilitats d'un món heterocentrat.
Antonio Gagliano
Antonio Gagliano parla dels seus projectes, de la seva relació amb el dibuix i els mapes d'idees, i de com generar eines, protocols i cartografies que ens serveixin per circular en els arxius i en els repositoris del nostre temps.