Son[i]a #198
Antonio Gagliano

Artista, educadora i impulsora de projectes col·laboratius que presten especial atenció al so i al cos, el treball de Violeta Ospina es desplega mitjançant dispositius multiformes que busquen vivificar el present, emprant com a matèria primera els imaginaris i expressions típiques de les festivitats populars. Les pinyates, les maquetes, les processons, el karaoke, el carnaval o el cabaret apareixen en la seva pràctica com a catalitzadors de violència i tendresa, capaces de despertar al mateix temps les possibilitats paròdiques latents en qualsevol situació quotidiana. Violeta és co-fundadora de Radio Cava-ret, un projecte associat a l'escolta i a la teatralitat que s'enuncia, recuperant el rastre dels futuristes, com una ràdia, com el revers experimental i eròtic de la ràdio tradicional.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista i educadora Violeta Ospina que no vam poder utilitzar en el seu moment. Partint d'una preciosa metàfora sobre la maleta del gat Fèlix, Violeta recull l'experiència i fragilitats que comporten la seva condició de migrant i el com i el per què abraça la indisciplina de sde la seva pràctica artística.

Traducció simultània del podcast d'Enric Farrés Duran, realitzada pel mateix artista.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Lúa Coderch que no vam poder utilitzar en el seu moment.

Lúa Coderch parla sobre fotografies de viatges a l’espai, la imitació dels sons del paisatge, el treball ocult implícit en les seves imatges, estratègies de l'engany i la improvisació de refugis com una manera de trobar-se amb els altres.

Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Enric Farrés Duran que no vam poder utilitzar en el seu moment.

La investigadora, escriptora i comissària Maite Garbayo-Maeztu parla sobre escriptura, maternitat i abandonaments de baixa intensitat. Esmicola la materialitat estètica dels cossos i convoca les cites a l'ensopec com a gestos per a entreteixir-se amb les que l’han precedit, com a actes d'alineació amorosa. Entre d’altres idees, la conversa ens descobreix la noció d’incalculabilitat, allò inèdit que ocorre en la trobada entre corporalitats, com un regal per als qui permeten amb la seva pràctica maneres inesperades, alienes a qualsevol planificació, de vivificar políticament el que els envolta.

Enric Farrés parla sobre col·leccionar obsessivament, sobre el valor de l'efímer, sobre l'ús de la mentida com a estratègia creativa, sobre la relació de complicitat amb els que l'envolten i sobre altres facetes del seu treball.

Nicolás Zukerfeld i Nicolás Danilluk parlen sobre experimentació i treball col·lectiu, sobre autors menors i còpies massives, sobre traduir i adaptar, sobre l'arquitectura de les vinyetes com un lloc on es dirimeix la velocitat i el temps.