Son[i]a #316.
Jennifer Walshe
![Son[i]a #316.](https://img.macba.cat/wp-content/uploads/2024/03/jennifer-walshe-1280x575.jpg)
Jennifer Walshe va estudiar composició i actua sovint com a vocalista, però la seva pràctica, així com una enorme llista d’obres al llarg dels darrers vint anys, la situen en una zona indeterminada on la música, les arts escèniques i el teatre s’entrecreuen i convergeixen. Walshe tracta els seus textos, guions i partitures musicals de manera recursiva, a partir d’una mena de bucle de retroalimentació que inclou i incorpora tot tipus de dades sobre el propi text: el seu context i paratext, allò que el teòric literari Gérard Genette va descriure com “els dispositius liminals i convencions, tant dins com fora del llibre, que formen part de la complexa mediació entre llibre, autor, editor i lector”.
En efecte, les obres de Walshe (des d’òperes fins a peces instrumentals i electròniques, o persones totalment fictícies) semblen estendre aquesta noció i acostar-la a una encarnació de l’art i la música contemporània que es recolzen en anècdotes personals, cites parafrasejades, ficció, experiments lingüístics i cultura pop regurgitada. O, dit de manera més elegant, tal com ella mateixa ho descriu a la nostra conversa, “quan treballo amb text no vull fer assaig, si no crear un espai on tot això pugui succeir simultàniament, en el fons és com parlar sobre el mateix acte de viure”.
En aquest podcast, parlem amb Jennifer Walshe sobre escriure, anotar, ensenyar, col·leccionar, escoltar, actuar, falsificar i una mica d’aprenentatge automàtic.
So: improvisacions de Jennifer Walshe. Aquest podcast és part del projecte Re-Imagine Europe, cofinançat pel programa Creative Europe programme de l'Unió Europea. Produït en col·laboració amb Sonic Acts.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la compositora i vocalista Jennifer Walshe que no vem poder incloure en el seu moment.
Ramon Amaro
Ramon Amaro introdueix les bases de l'aprenentatge automàtic, la lògica amb les que aquest sistema artificial assigna valor, la col·lisió entre la negritud i l’artificial, les seves faltes i el problema d’impunitat que massa sovint aquestes provoquen. A més, reivindica una resistència tecnològica que passaria per sacrificar la percepció actual del món i de nosaltres mateixos.
L'obra sonora de Gil J Wolman, sovint ignorada, anticipa la poesia sonora i constitueix una de les forces vives de la poesia lletrista. Aquest programa de ràdio reconstrueix el vincle entre el lletrisme, la poesia sonora i l'obra d'algunes figures aïllades però essencials en aquest camp.
David Burraston
L'artista/científic David Burraston parla sobre el seu projecte rainwire i de com l'ús de la pluja com mitjà creatiu l'ha dut a una recerca en curs que podria superar algunes deficiències reconegudes en el camp dels mesuraments de precipitació. També parlem sobre sistemes complexos i pràctiques creatives en l’àmbit de la ciència, amb una descripció general dels autòmats cel·lulars i les seves aplicacions, incloses les seves troballes sobre l'autoorganització de l'espai de regles utilitzant sintetitzadors modulars i seqüenciadors basats en Autòmats Cel·lulars.