Son[i]a #277. Marina Gržinić
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de la nostra conversa amb la video artista, activista i investigadora Marina Gržinić, que no vam poder utilitzar en el seu moment. Marina reflexiona sobre la seva trajectòria, juntament amb Aina Šmid, en el camp del video art i els new media, des dels anys 80 fins al dia d’avui, des d’una perspectiva socialista i feminista militante.
Marina Gržinić
Marina Gržinić parla sobre amnèsia, afàsia i encongiment, sobre biopoder i necropolítica, fronteres i volums, corpus i cadàvers, sobre paisatges mortals, intestins, hologrames, i sobre la preocupant miniaturització de l'afectivitat i l'empatia com un procés paral·lel a l'acceleració tecnològica.
Lizzie Borden
La directora i activista Lizzie Borden parla sobre les seves tres primeres pel·lícules -"Re-grouping” (1976), "Born in Flames" (1983) i "Working Girls" (1986)-, sobre creació cinematogràfica inductiva i deductiva, sobre rodar sense guió, sobre la importància del muntatge, sobre l'ús de les estratègies documentals en pel·lícules de ficció, sobre la distribució alternativa com a forma d'activisme, sobre l'absència de representació de les dones en l'àmbit cinematogràfic i sobre la seva concepció de la televisió com a futur de l'audiovisual.
María Ruido
María Ruido ens parla sobre el poder polític de les imatges i el potencial subversiu de recursos cinematogràfics com el fora de camp, la veu en off o el muntatge, que ens ajuden a pensar i imaginar el món d'altres maneres. Reflexiona també sobre les relacions sempre contradictòries entre el poder crític i experimental de la cultura i la seva institucionalització. I ens introdueix en els processos creatius de peces com "Mater amatisíma", "Tiempo real", "Plan Rosebud", o la més recent Estado de malestar, on s'analitza la simptomatologia social i el sofriment psíquic als quals ens aboca el realisme capitalista.
Escenes eliminades
Recuperem fragments inèdits de la nostra conversa amb la geògrafa i artista sonora Anja Kanngieserque no vem poder incloure en el seu moment.
Mark Fisher
L'impacte cultural de l'obra de Mark Fisher continua creixent anys després de la seva desaparició el 2017. La seva crua però sempre propera dissecció del sistema i els seus problemes endèmics es va plasmar en assajos, posts i llibres, com el que va suscitar aquesta conversa, "Capitalist Realism”. El llibre incideix en la perillosa connexió entre el Neoliberalisme i la salut mental, gairebé a manera de tràgic presagi de la seva mort, però és molt més que això. En aquest podcast, Fisher parla sobre l’allau de repercussions del col·lapse financer de 2008, especialment en relació a la idea del capitalisme com a únic marc possible.