Son[i]a #252
Judy Dunaway
Judy Dunaway va començar a fer servir globus com a part de les seves tècniques de guitarra preparada a la fi dels anys 80. Les filosofies de John Cage, Fluxus i altres moviments d’avantguarda la van inspirar a produir art conceptual sonor i actuacions en directe utilitzant el seu propi cos i globus per a crear els sons.
El globus de joguina, un instrument que celebra la fi de l’“art elevat”, ja havia estat utilitzat prèviament per pioners optimistes com ara Charlotte Moorman, Eugene Cardbourne, Mauricio Kagel i Anthony Braxton. Però, tal com explica Dunaway, la crisi de la SIDA que va afectar Nova York a les acaballes dels 80 i principis dels 90 va donar un nou significat a l’ús del làtex. Dunaway es va adherir a un instrument musical que, a través del tacte, transmetia sensualitat i, al mateix temps, li permetia enfrontar les estructures de poder darrere de la repressió sexual.
A més d’actuar com a intèrpret de globus en composicions de John Zorn i Roscoe Mitchell, i col·laborar amb Annie Sprinkle, Diane Torr, Yasunao Tone i molts més, Dunaway també ha escrit les seves pròpies obres, sovint relacionades amb l’activisme social o la crítica cultural, en el camp de la telemàtica i l’art de la transmissió, la instal·lació de so i la tecnologia interactiva.
SON[I]A parla amb Judy Dunaway sobre globus tenors, improvisació, autobusos Greyhound, música occidental, la crisi de la SIDA, la seva experiència estudiant amb Alvin Lucier, les seves feines de subsistència i de com aprendre a tocar un piano ben afinat.
Mônica Hoff
Mônica Hoff parla de dadaisme epistemològic, pedagogia en públic, institucions que aprenen, el disens com a estratègia per a generar moviment i pensament, escales, micropolítica, esquerdes en les quals passa tot, d’anar a poc a poc i, fins i tot, de parar.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Judy Dunaway que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Alvin Lucier
En record d'Alvin Lucier (1931-2021), recuperem una conversa amb Alvin Lucier (realitzada a Boston l’any 2014) on parla, entre moltes altres coses, sobre la necessitat d’escoltar d’una altra manera, sobre els compositors que l’han acompanyat i influït al llarg dels anys o sobre el paper de l’espai i de la tecnologia en el seu treball. DEP.
Una orquídea al país de la tecnologia
L'enregistrament, com a memòria/arxiu, com a instrument, com a transcripció d'una performance perfecta, i com art sonor fent servir enregistraments de camp.