Son[i]a #226
Alvin Lucier

A “Music 109. Notes on experimental music”, Alvin Lucier (1931-2021) explica que la seva comprensió de la pràctica compositiva i de la música en general van canviar radicalment i per sempre una nit de 1960. Va ser al teatre La Fenice de Venècia i sobre l’escenari hi havia John Cage i David Tudor. Després d’aquella experiència, escriu Lucier, l’única cosa que va ser capaç de fer va ser deixar de composar durant una llarga temporada.

Uns quants anys més tard, de nou als Estats Units, es retrobaria amb Cage i seria ell precisament qui l’animaria a realitzar “Music for a solo performer”, una peça per a “ones cerebrals enormement amplificades i percussió” amb la que Lucier va iniciar una llarga trajectòria basada en l’exploració de fenomenologia sonora a través de processos i dispositius adreçats a revelar les característiques físiques del so.

Figura clau de la música experimental post-cageana, Lucier és un creador únic; un compositor que, tal com reconeix James Tenney, obliga a revisar als seus col·legues “les assumpcions i els axiomes aparentment més elementals sobre la música”. Empès per la curiositat d’entendre “com funcionen les coses” (una curiositat innocent i sense prejudicis que Tenney compara amb la d’un nen) Lucier sempre sembla disposat a desaparèixer a l’interior del so.

Semblaria que la seva fascinació pel fenomen sonor no li permet immiscir-se en la seva manifestació. L’obra de Lucier, doncs, no es basa en cap cas en l’auto-expressió ni en una intervenció compositiva sinó en deixar que els sons “facin el que han de fer per si mateixos; sense empènyer-los o dirigir-los de cap manera”.

Amb motiu del seu 85è aniversari, recuperem en aquest SON[I]A una conversa amb Alvin Lucier (realitzada a Boston l’any 2014) on parla, entre moltes altres coses, sobre la necessitat d’escoltar d’una altra manera, sobre els compositors que l’han acompanyat i influït al llarg dels anys o sobre el paper de l’espai i de la tecnologia en el seu treball. Al final també ens explica algunes curiositats sobre “I am sitting in a room”, una de les seves obres més conegudes però també més enigmàtiques. DEP.

Cita musical: “Music on a Long Thin Wire 1”, 1977