Son[i]a #243
Marysia Lewandowska
El Women’s Audio Archive és una col·lecció d’enregistraments casolans que documenten converses privades, conferències, seminaris i d’altres actes públics que l’artista polonesa amb base a Londres Marysia Lewandowska va recollir acuradament de 1985 a 1990. Més de 200 hores d’àudio per a un arxiu fictici, que al seu moment li va servir com a interfície i carta de presentació per accedir i parlar tranquil·lament amb dones prominents de l’àmbit de l’art; enregistraments informals, en la seva majoria, travessats per les idees i inquietuds de la segona onada del feminisme, amb la intuïció i intenció de Marysia d’“escriure aquesta història amb elles, i trobar-me a mi mateixa en el present”.
L’any 2009, Lewadonska va decidir transformar aquesta col·lecció privada en un arxiu online públic sota llicència Creative Commons, en un projecte col·laboratiu realitzat durant la seva residència artística al Center for Curatorial Studies del Bard College, NY. I com a part del procés, documentar les negociacions que es produeixen en aquest canvi d’estatus, vint anys més tard.
SON[I]A parla amb Marysia Lewandowska de Women’s Audio Archive, de la necessitat vital de generar contrarrelats en el marc dels règims totalitaris, de com es teixien xarxes abans de la xarxes, de les fronteres entre el privat i el públic, del procés de negociació que produeix el desplaçament d’un àmbit a l’altre, de les responsabilitats de l’arxiu i de la potencialitat de generar converses des de l’art.
Aquest podcast inclou fragments de Women’s Audio Archive i les veus de (en ordre d’aparició): Marysia Lewandowska, Nourbese Philip, Nan Goldin, Nancy Spero, Allan Kaprow, Jo Spence, Lynne Tillman, Donald Judd, Maureen O. Paley, Susan Hiller, Lynne Tillman, Judy Chicago. Els enregistraments complerts estan disponibles a Women’s Audio Archive.
Susan Bee
Susan Bee reivindica el potencial polític i subversiu que art i plaer despleguen quan s'uneixen. I és així com en la seva obra –tant en els seus collages i pintures, com en els seus llibres d'artista– la imaginació, la poesia, l'humor, la subjectivitat, les textures, els colors, els traços i la matèria cobren un paper determinant. La seva formació com a artista, a les acaballes dels seixanta, va avançar en paral·lel als seus primers contactes amb l'activisme feminista i amb d’altres moviments civils com el black power, la defensa dels drets dels homosexuals i les protestes contra la guerra de Vietnam. El 1986 es va embarcar al projecte de M/E/A/N/I/N/G, una revista d'art autogestionada que co-va editar, al costat de la també artista Mira Schor, durant 30 anys. En aquest podcast, Susan comparteix a més a més les particularitats de ser dona, artista i haver superat la barrera dels 65 anys en l'ecosistema artístic novaiorquès actual.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista i editora novaiorquina Susan Bee que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Antye Greie (AGF)
Antye Greie és una poeta, activista, artista sonora, escultora de so i comissària, nascuda a Alemanya Oriental i establerta fa més de quinze anys a Hailuoto, una illa molt al nord de Finlàndia. En aquest podcast, parlem amb Antye Greie sobre llenguatge, so i cos. En la cruïlla d’aquestes tres idees, apareix la veu, les seves múltiples ressonàncies i diferents maneres d'introduir les veus d'altres des del seu propi treball i espai de visibilitat. Pel camí, recorrem la seva trajectòria i metodologia, des de la desconstrucció de textos a la posada en pràctica d’allò que ella anomena “tecnologies sonores feministes”.
Grant Watson
Ens asseiem amb el comissari i investigador britànic Grant Watson per a parlar sobre tèxtils i les seves ramificacions materials i socials. En canvi, vam acabar xerrant sobre la seva pràctica al voltant de les entrevistes, donant lloc a una metaentrevista sobre entrevistes i el propi acte d'entrevistar. En aquest podcast, Grant Watson parla sobre l'actuació, l'edició, la demografia, la transferència, la captura de l'atmosfera d'una entrevista i altres temes que explora en un dels seus principals projectes en curs, “How We Behave”.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Martha Rosler que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Laura Mulvey
Laura Mulvey contextualitza, actualitza i matisa la profunda influència de “Visual Pleasure and Narrative Cinema”, text fundacional de la teoria cinematogràfica feminista i de la seva denúncia de la "mirada masculina" de Hollywood, al mateix temps que obre el debat a la “mirada queer” i “la blancor universal” de Hollywood. A més, Mulvey reivindica l'oralitat com una història des de sota i posa l'exemple dels “compilation films” (pel·lícules amb material d'arxiu reescrits amb una nova narrativa) com a espai per a una pràctica cinematogràfica feminista.
Martha Rosler
Martha Rosler analitza i problematiza la proliferació dels sistemes de vigilància i les representacions del jo en la societat contemporània, alhora que ens parla dels circuits de l'art als anys setanta, de l'escena seminal del vídeo art i de la necessitat de seguir perseguint utopies.
Manuel J. Borja-Villel i Bartomeu Marí sobre "Nancy Spero. Disidanzas"
Manuel J. Borja-Villel i Bartomeu Marí parlen de l'exposició "Nancy Spero. Disidanzas".