Son[i]a #233
Robert Janz
Robert Janz és pintor, escultor, gravador, poeta i artista de carrer. Nascut a Belfast el 1932 i format a la Rinehart School of Sculpture de Baltimore, abans dels 20 anys es va llançar a pintar sobre la sorra humida a les platges de Venice Beach (Los Angeles) amb pals que trobava al seu pas. Traçava línies que les ones del mar esborraven constantment però que ell, obstinat, tornava a dibuixar. Aquestes primeres pintures efímeres van acabar convertint-se en el projecte “Waves Between Waves” (1977) amb el qual Janz va irrompre als circuits de l’art.
Interessat sempre per la fugacitat, el canvi i el moviment, i profundament imbuït de la filosofia Zen, les creacions de Robert Janz reivindiquen el potencial poètic de l’efímer. Construeix escultures amb branques i trossos de fusta que troba pel carrer. Traça dibuixos amb aigua sobre roques i parets. I projecta ombres fugaces sobre els murs de la ciutat. No us estranyeu si un dia us el trobeu pintant fletxes, muntanyes o bisons sobre els grafiti i els anuncis esquinçats dels carrers de Nova York.
O si ensopegueu, tot passejant per Tribeca, amb un dels seus poemes de carrer a l’estil haiku. Segurament serà un dels seus poemes “POST NO BILLS”. Per Janz, les parets de la ciutat són com les roques dels artistes primitius i les seves figures de caire rupestre inunden els carrers de ressons prehistòrics. Des de la llibertat que atorga la seva pràctica outsider, l’artista defensa el poder agitador de l’art.
SON[I]A parla amb Robert Janz de les seves intervencions urbanes, d’art, budisme, política, poesia i del pas del temps.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista finlandesa Terike Haapoja que no vam poder incloure en el seu moment.
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l'Empordà, 1941) és artista conceptual i des d'inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l'aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l'acció i el pas del temps. A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens ofereix algunes pistes entorn d'obres com "La fotocòpia com a obra document" (1975), "Càntirs" (1976), "Pedra i ganxos de ferro. Sèrie 'Massanet'" (1977) o "Porta doble" (1990), entre d’altres.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Robert Janz que no vam poder utilitzar en el seu moment.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer.