Son[i]a #233
Robert Janz
Robert Janz és pintor, escultor, gravador, poeta i artista de carrer. Nascut a Belfast el 1932 i format a la Rinehart School of Sculpture de Baltimore, abans dels 20 anys es va llançar a pintar sobre la sorra humida a les platges de Venice Beach (Los Angeles) amb pals que trobava al seu pas. Traçava línies que les ones del mar esborraven constantment però que ell, obstinat, tornava a dibuixar. Aquestes primeres pintures efímeres van acabar convertint-se en el projecte “Waves Between Waves” (1977) amb el qual Janz va irrompre als circuits de l’art.
Interessat sempre per la fugacitat, el canvi i el moviment, i profundament imbuït de la filosofia Zen, les creacions de Robert Janz reivindiquen el potencial poètic de l’efímer. Construeix escultures amb branques i trossos de fusta que troba pel carrer. Traça dibuixos amb aigua sobre roques i parets. I projecta ombres fugaces sobre els murs de la ciutat. No us estranyeu si un dia us el trobeu pintant fletxes, muntanyes o bisons sobre els grafiti i els anuncis esquinçats dels carrers de Nova York.
O si ensopegueu, tot passejant per Tribeca, amb un dels seus poemes de carrer a l’estil haiku. Segurament serà un dels seus poemes “POST NO BILLS”. Per Janz, les parets de la ciutat són com les roques dels artistes primitius i les seves figures de caire rupestre inunden els carrers de ressons prehistòrics. Des de la llibertat que atorga la seva pràctica outsider, l’artista defensa el poder agitador de l’art.
SON[I]A parla amb Robert Janz de les seves intervencions urbanes, d’art, budisme, política, poesia i del pas del temps.
programes relacionats
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb l'artista finlandesa Terike Haapoja que no vam poder incloure en el seu moment.
Àngels Ribé
A l'obra d'Àngels Ribé l'espai, la natura i el propi cos esdevenen elements articuladors d'una poètica de la fragilitat basada en la desenfatització de l'objecte artístic, l'ús de materials poc convencionals i la reivindicació de l'efímer. A FONS ÀUDIO #13 Ribé revisa alguns moments claus de la seva carrera i ens parla de les obres que formen part de la Col·lecció MACBA.
Pere Noguera
Pere Noguera (La Bisbal de l'Empordà, 1941) és artista conceptual i des d'inicis de la dècada dels setanta experimenta amb les possibilitats estètiques, poètiques i metafísiques del fang, l'aigua, el paisatge, el paper, la fotocòpia, la fotografia, els objectes quotidians, l'acció i el pas del temps. A FONS ÀUDIO #51 Pere Noguera ens ofereix algunes pistes entorn d'obres com "La fotocòpia com a obra document" (1975), "Càntirs" (1976), "Pedra i ganxos de ferro. Sèrie 'Massanet'" (1977) o "Porta doble" (1990), entre d’altres.
Escenes eliminades
Recuperem aquí fragments inèdits de l'entrevista amb Robert Janz que no vam poder utilitzar en el seu moment.